Curs d'acollida de nou personal funcionari de carrera del grup C1 (26/01/2026)

Avui és un dia important a la vostra vida professional. Tot i que ja fa dies que us heu anat incorporant progressivament al servei actiu, de fet molts de vosaltres ja hi estàvem vinculats, avui amb l'inici d'aquest curs es fa molt visible l'inici d'aquesta nova etapa. Tots

els que avui sou aquí, els que sou ara, i sou perquè compartiu alguns elements en comú, el mèrit, el coneixement, la vocació i el compromís de servei. Com a Subdirectora General de Formació i en nom de l'Escola

de servei. Com a Subdirectora General de Formació i en nom de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya us dono la més sincera no arredona. Heu superat un procés exigent, intens, que posa a prova no només els coneixements, sinó també valors i actituds com la constància, la disciplina o la fortalesa. Heu

hagut de tirar d'això per superar el procés. Sou aquí perquè heu demostrat excel·lència, sobretot perquè heu demostrat una clara voluntat de contribuir a una administració pública al servei del país i de les persones. Aquí a l'escola parlem sovint d'excel·lència com a compromís.

La nostra missió és acompanyar l'aprenentatge per l'actualització del coneixement professional. Això

no és una fita que s'assoleix un cop i prou, com heu assumit ara de resultats d'aquest procés. Ara heu acreditat que sou els millors. Però això

és un camí, és una actitud que s'entrena, que s'alimenta amb curiositat i amb esperit de millora contínua cada dia. i més en els nostres temps.

El coneixement és canviant i ho és en tots els àmbits i dimensions de la vida, de la ciència i de la tecnologia. Mantenir viva la capacitat d'aprendre, de desaprendre i de reaprendre és clau per poder retornar valor a la societat a la qual s'adonim al llarg de tots aquests anys de trajectòria professional que teniu per endavant.

En aquest camí, l'escola vol continuar sent la vostra casa professional. Serà l'espai on trobareu formació, inspiració, recursos i

casa professional. Serà l'espai on trobareu formació, inspiració, recursos i xarxa. L'escola no és només un espai de formació, és un espai que us

xarxa. L'escola no és només un espai de formació, és un espai que us permetrà connectar amb persones, amb departaments i entre institucions. Per això

avui, en donar-vos la benvinguda, també us fem una invitació. Seguiu sent exigents, com heu estat fins ara, amb

una invitació. Seguiu sent exigents, com heu estat fins ara, amb nosaltres mateixos i amb l'organització. Feu que el vostre pas per l'administració sigui un espai d'impacte positiu, on el compromís ètic sigui innegociable. Jo, la

professionalitat i compromís sigui la millor carta de presentació. En

aquest sentit, enhorabona i comencem amb aquest curs del que ara...

Des del Servei de Formació de la Generalitat us m'explicaran els elements essencials i les fórmules amb què treballareu per tirar endavant aquest curs inicial, en què us parlarà de maneres de fer i d'aterrar en el nostre entorn tot allò que ja heu après de manera sistemàtica durant el procés

d'oposició. Enhorabona i endavant.

d'oposició. Enhorabona i endavant.

Hola, bon dia. Com a cap del Servei de Formació per la Generalitat, passo a explicar-vos les qüestions més pràctiques que fan referència al curs. Primer lloc, els objectius d'aquest curs són conèixer millor la institució de la Generalitat i la seva estructura, conèixer els valors i principis bàsics de la institució, adquirir estratègies i coneixements

per al desenvolupament de les competències professionals i també pel treball en equip, proporcionar coneixement pràctic sobre eines corporatives i conèixer els elements essencials a la comunicació interna i externa de la Generalitat, integrant estratègies de comunicació clara. Tot això és un complement a tot allò que heu après en aquestes oposicions que heu fet. El calendari

del curs anirà des d'avui, dia 26 de gener, fins al 13 de febrer. Cada

dia tindreu sessions en línies síncrones, sempre a través del mateix enllaç amb què us heu connectat avui. El tancament total del curs es produirà el dia 27 de febrer. El curs es reparteix en 8 mòduls amb un total de 45 hores.

febrer. El curs es reparteix en 8 mòduls amb un total de 45 hores.

Per afavorir l'agilitat d'aquests mòduls que es faran a base de videoconferències Zoom, els micròfons estan desactivats. I també el xat, a través del qual només rebreu indicacions a l'organització. Però teniu habilitat un canal de preguntes més freqüents o Q&A on podeu plantejar les preguntes que us sorgeixin

a cada sessió. Després les respostes a aquestes preguntes les trobareu en un document de retorn que penjarem a l'aula virtual. L'aula virtual és l'e sobre el qual pivota de fet tot el curs. A l'aula virtual hi trobareu la guia de l'alumnat on s'explica tot això que us estic explicant ara, el calendari detallat del curs, l'enllaç al Zoom

per les videoconferències un document de preguntes més freqüents que us demanem que consulteu habitualment, ja que és un document viu. I després, dins de cada mòdul, trobareu un document de programa i d'idees clau de cada sessió, els materials de suport que us mostraran els docents, el vídeo de cada

sessió que tindreu disponible en dies posteriors a la seva missió, un document de resposta a les preguntes més freqüents que hàgiu formulat, també disponible en dies posteriors, I després un qüestionari general d'avaluació basat en el document d'idees clau que haureu d'emplenar al final de cada mòdul. I evidentment dins de cada mòdul també trobareu el qüestionari corresponent.

Aquest qüestionari va lligat a les idees clau del document general que trobareu tot en cada mòdul a l'aula virtual. Per superar el curs, heu d'haver fet un 80% de participació en les sessions de Zoom i superar els qüestionaris d'aprenentatge de cada mòdul amb una qualificació global mínima dels qüestionaris del 65%.

Aquest 80% es considera si heu seguit, evidentment, el 80% de sessions síncrones o bé si n'heu seguit almenys el 50% d'aquestes sessions i després fins arribar al 80% podeu visualitzar els vídeos a través de l'aula virtual. Si no podeu assistir a alguna de les

sessions per raons professionals, teniu dins la guia de l'alumnat l'accés a un formulari que ens heu d'emplenar i enviar. A la guia trobareu també l'adreça de correu per enviar-nos qualsevol qüestió referida al curs que no estigui resolta les preguntes més freqüents. Dit

això, i sapigueu que tot el que acabo d'explicar ho trobareu a la guia de l'alumnat que teniu penjada a l'aula virtual, entrem ja en matèria. Comencem pel mòdul 1, que és el de Història i Organització de la Institució. I la primera ponent és la Blanca Rodà Goula. La Blanca és Subdirectora General d'Afers Interdepartamentals i Relacions amb l'Estat del Departament de la Presidència. I després de la Blanca parlarà sobre

ser funcionari avui en Carles Aguilar, que és assessor en matèria de Funció Pública de la Direcció General de Funció Pública. Esperem que aquest curs us sigui d'utilitat per engegar aquesta nova etapa professional amb més força i més coneixement, que el cap de Vall us ajudi a fer, a oferir un millor servei a la ciutadania. Gràcies i endavant,

Blanca. Doncs, si no se'm regressa greu, tornem a començar. Bon dia a

Blanca. Doncs, si no se'm regressa greu, tornem a començar. Bon dia a tothom. Comencem la sessió del mòdul 1 de la institució, de l'Organització de la Generalitat.

tothom. Comencem la sessió del mòdul 1 de la institució, de l'Organització de la Generalitat.

Començarem per la part de història de la institució. I avui, en aquesta part, el que parlarem és de les diferents etapes en què s'ha desenvolupat la política institucional catalana, que amb més de 660 anys d'història que té la nostra institució a la qual formem part. Té una trajectòria que ha tingut diferents fases,

plenitud, evolució i recuperació. I entendrem per què l'evolució de la història de la institució de la Generalitat es correspon amb la història real. del país. Està dividit en quatre grans blocs, la Diputació del General,

real. del país. Està dividit en quatre grans blocs, la Diputació del General, que és l'embrió, el règim de Nova Planta, que és quan hi ha una part d'evolució d'aquesta institució, la part de renaixement que té a veure amb les Diputacions i la Mancomunitat i la Generalitat Contemporània. En aquests 660 anys

d'història, com us podeu imaginar, és una institució que és de les més antigues d'Europa, ha passat per moltes situacions diferents. Així doncs, és una institució que remunta a l'època medieval, que comença com a Diputació de l'Ell General, que va ser un procés històric

gradual que va estar des de finals del segle XIII fins al segle XIV avançat.

L'acord de Barcelona sota el rei Pere el Gran és on va coellar el règim pactista, és a dir, que es posaven d'acord diferents parts de la societat catalana amb el rei i el rei no podia ni manar lleis, ni promulgar constitucions, ni posar nous impostos sense l'acord d'aquests tres estaments que

era com s'organitzava la societat en aquest moment, que eren els diferents braços, el braç militar, el braç eclesiàstic o el braç reial o popular.

que es reunien periòdicament en les Corts. El rei els convocava, es trobaven durant una època, durant unes setmanes, i allà acordaven el que s'havia de recaptar o regular.

Llavors, a partir del final del segle XIII hi ha aquesta consolidació d'aquest règim pactista al Principat de Catalunya. Aquestes cors

o aquestes trobades donaven lloc a contraprestacions. El

rei donava permisos i, a canvi, la societat catalana, a través de les cors i dels braços, recaptava impostos pel rei. I aquests impostos es gestionaven amb unes comissions que desapareixien un cop s'havia fet la recaptació o assolit l'objectiu que se'ls encomanava. A l'acord de Cervera, reunits el

1359, es van crear dues comissions, una del braç reial i una altra que era el braç eclesiàstic i militar, que van quedar-se, no es van dissoldre, van quedar-se de manera permanent. I van tenir un diputat general, que va ser el primer president de la Generalitat, per així dir-ho, perquè si féssim una analogia a

l'estructura actual, que va ser Berenguer de Cruïlles. que va ser el primer president, anomenat a les Corts de Cervera el 1359. Més endavant, aquestes Corts van marcar uns impostos fixes, que eren sobre el comerç. Se'n van anomenar Generalitats o Drets del General.

Aquests impostos fixes, davant de la insuficiència de recaptació que hi va haver els anys següents, van quedar consolidats, sobretot a partir de l'any 1364-1365. Es

van generar uns drets, uns censals sobre aquests impostos a ser cobrats. I això va crear una institució única de la Diputació del General, privativa pròpia de Catalunya. i

era un mecanisme per la fiscalitat extraordinària que en altres llocs, en altres monarquies o països de l'època, estaven gestionats per la prop, per els reis, normalment per la monarquia. I aquí a Catalunya era la Diputació del General, era com per dir-ho la societat civil la que gestionava aquesta fiscalitat. Hi havia una diferent tributació entre

el rei i la Diputació del General. I aquest... Aquest braç

de recaptació que s'havia de dissoldre originàriament, un cop s'hagués assolit la recaptació, per diferents vicissituds, va quedar de manera permanent. I va anar evolucionant i va anar guanyant competències polítiques i de govern, com veurem durant tota la seva història. Així, doncs,

un cop conformat, passem a l'època de consolidació i plenitud, que són els segles XV i XVII. La Diputació del General

i XVII. La Diputació del General s'expandeix, guanya competències, però tenint d'incompte el context històric d'aquell moment. El 1410, mort el rei Martí Lomà, del Casal de Barcelona, sense descendència. Això significa que s'obre un interregne, s'extingeix la dinastia del Casal de Barcelona i cal triar

un nou rei. Llavors hi ha un període de negociacions durant dos anys entre els diferents candidats o possibles parents, per així dir-ho, a ocupar el rei de Catalunya. I aquesta negociació és una negociació de política, evidentment, entre les Corts, la Diputació, els representants, els

nobles i altres dinasties, acaba amb el compromís de Cas, el 1412, que porta el tron a Ferran I, que és de la dinastia dels Trastàmera. I aquest

moment... aquest interregne és clau per a la Diputació del General, per a l'embrió de la Generalitat, perquè aprofita aquests dos anys que no hi ha rei, que hi ha un absentisme total de poder reial, per incrementar el seu poder polític en detriment de la monarquia. Llavors,

passem d'una institució fiscal encarregada de gestionar impostos i a l'erari públic, però que amb la mort del rei té un paper polític. I la Corte de Barcelona, els cors que es fan a Barcelona, el

paper polític. I la Corte de Barcelona, els cors que es fan a Barcelona, el 1413, els propis braços, el militar, l'eclesiàstic i el reial, que és el popular, eren els gremis de treballadors, per així dir-ho, impulsant reformes per reforçar la Diputació i consoliden

un òrgan administratiu propi de la Diputació. Es crea un arxiu, es documenta, es fa un registre, tota una sèrie de passos que li donen un pes més rellevant.

També fa que l'absentisme dels reis Trastàmeres, que es focalitzen en la gestió de la Corona de Castella, la Diputació, com que no hi són, assumeix funcions de control de la justícia i vigilància del compliment de les lleis. Tot

i així, en aquest període hi ha un conflicte amb el fill de Ferran I, Joan II, que és la Guerra Civil Catalana.

La societat catalana amb la Diputació volia un rei per Catalunya que era Joan de Viana, que era el fill de Joan II, que va ser detingut pel seu propi pare. Els conflictes d'interessos de poder. I això va generar

pare. Els conflictes d'interessos de poder. I això va generar una guerra civil. La detenció del príncep Carles de Viana provoca la creació del Consell del Principat i la declaració de guerra contra Joan II. Aquí si el tema us interessa és un tema que no s'ha estudiat massa durant molts anys, però hi

ha una història d'anglès que és Alan Ryder, que ha fet un llibre molt interessant sobre la Guerra Civil catalana i molt detallat sobre el segle XV català. Si teniu

més interès. Avui no ens dona temps a explicar-ho tot, però és un llibre interessant.

Aquesta primera Guerra Civil catalana s'acaba el 1472, la guanya el rei Joan II i hi ha la capitulació de Pedralbes. I aquest

triomf de Joan II, tornar la sobirania al rei, però el rei manté la Diputació en funcions econòmiques. Per tant, la institució que neix del 1359 continua en funcions econòmiques.

Un cop superada aquesta Guerra Civil Catalana, hi ha una consolidació de la institució en funcions econòmiques, com hem dit, i un desplegament administratiu que va del 1472 al 1593. El rei Ferran II introdueix

al 1593. El rei Ferran II introdueix mecanismes de control reial sobre la Diputació, aprenent l'experiència, perquè no se li descontroli una altra vegada aquesta institució.

Què fa? Instaure la Inquisició, instaure la rellada a l'Audiència. La

rellada a l'Audiència va ser com un tribunal constitucional, on havien de dirimir-se els conflictes d'aplicació de normativa entre els organismes monàrquics o oficials rellals i els organismes o els funcionaris de la Diputació.

aquesta diputació, aquesta reial audiència, estava gestionada per oficials reials. Per tant, a l'hora de la veritat, mai es va condemnar cap funcionari reial per mala praxi legislativa.

Anul·lava una mica les garanties de les lleis catalanes. És

el que va crear Ferran II per tenir la Diputació sota control. I després també es va crear el sistema d'inseculació. És a dir, la Diputació estava formada per membres dels tres estaments, per així dir-ho, militar, eclesiàstic i popular, i el rei va instaurar un sistema de sorteig que treia les designes

hereditàries o de l'oligarquia actual i introduïa una variable de control sobre aquelles persones que... que s'escollien.

I a partir de llavors va haver-hi sis persones de la Diputació General que eren triades per sorteig. Un sorteig entre els membres que el rei de ell, evidentment.

També es va crear a les 18enes una xarxa territorial de recaptació. Això forma part, dins del segle XVI, de la reconstrucció econòmica. És

a dir, són elements que es es conformen dins d'un procés de reconstrucció econòmica de Catalunya. Perquè després de la Guerra Civil la Generalitat i la Diputació havia quedat malmesa, el territori que havia quedat molt empobrit havien gastat molts diners. I el rei té menys dependència

econòmica de la Diputació per haver guanyat la guerra. I fa un control sobre la xarxa fiscal més exigent. Té per així dir-ho, té recaptadors a 234 poblacions, té gent que recapta impostos a tants municipis o tants pobles, i més de 1.000 agents que es dedicaven a això,

500 recaptadors oficials i gairebé 500 espies que es dedicaven a veure que realment les declaracions que feien les diferents persones fossin les correctes, corresponents amb el seu nivell de vida, per així dir-ho. Hi ha els futurs inspectors d'Hisenda, perquè ens entenguem. La història va evolucionar i

tenim una monarquia hispànica més forta però absentista. Ja estem parlant del rei Felip I, que venia a poc. Llavors es va aprofitar aquí, des de la societat catalana, per crear unes juntes de braços. Unes juntes de braços que eren dels braços que formaven part de la Diputació, sempre estem parlant dels mateixos, que feien com un reforç i

un control de la pròpia Diputació. per neutralitzar això del sistema de sorteig que havia instaurat el rei Ferran II. I són aquestes comissions esmenades de la Junta o les 18enes. I l'objectiu que tenien era executar les decisions polítiques que feia la Diputació. En resum, podem dir que després del 1472 hi ha

una pèrdua de poder polític, però té un creixement administratiu i fiscal la Diputació del General. I evoluciona com un òrgan representatiu, d'administració fiscal consolidada amb gran pres dins de la vida institucional catalana. A

finals del segle XVI el rei anula part dels acords d'un acord.

Llavors segueixen els conflictes entre els braços, entre els membres de la societat catalana i el rei. amb aquest objectiu que el rei volia controlar tota la recaptació i

el rei. amb aquest objectiu que el rei volia controlar tota la recaptació i puguem anar i les Corts o les institucions catalanes, els braços catalans de la societat civil, doncs, evidentment, volien no pagar tants impostos i tenir més drets. És

una tensió que veurem que reflecteix durant diferents punts de la història de la Generalitat. Què va passar al

Generalitat. Què va passar al segle XVII? El segle XVII es defineix per

segle XVII? El segle XVII es defineix per conflictes intermitents entre la monarquia i la societat catalana. Parlo de

societat catalana però ens referim evidentment als estaments dominants, l'eglesiàstic, el nobiliari i els gremis, que serien els populars, però així tot no deixaven de ser comerciants, mercaders, perquè ens entenguem una mica el context del que estem parlant.

Llavors, aquests conflictes venen de que la societat catalana, les institucions estan acostumades o volen mantenir un règim pactista, és a dir, tot s'ha d'acordar, tot s'ha de pactar, no es pot imposar res de manera unilateral a la societat catalana sense la seva intervenció, i una monarquia que té un caire imperial, que ja té colònies i que té

una tendència a un exercici del poder absolut i d'uniformitzar tots els estats que formen part de la corona. I a més a més té uns compromisos bèl·lics creixents, molt costosos, i demana recaptació als seus territoris. I

això va generar molta atenció. I a mitjans del segle XVII ha esclat el conflicte amb la Guerra dels Segadors. En aquell moment era Pau Claris, el president de la Diputació del General. i es va generar una nova guerra civil que recorda la del segle XV, la que s'havia viscut cent anys abans, que és una separació

de les institucions catalanes respecte a la monarquia hispànica. En aquell moment es pacta una aliança amb la corona francesa, perquè la monarquia francesa respectava les institucions i el sistema de pacte. Però els abusos sobre la població catalana i les demandes de recaptació s'incrementaren

sota el domini francès, la guerra s'allargava i va haver-hi un moment en què a l'estat francès o a la monarquia francesa el rei era menor d'edat, era Lluís XIV, i aquella minoria d'edat no li donava prou poder per governar el seu propi país.

Aquella feblesa del rei Lluís XIV, que és l'avi de Felip V, una fractura institucional que en aquell moment un desacord que va haver entre els diferents braços va propiciar que l'ofensiva de l'exèrcit castellà guanyés una altra vegada la guerra. El 1651, l'any 651-652, a

mitjans del 17. Llavors Catalunya

torna sota sobirania hispànica, castellana, I això significa un enfortiment del poder reial a Catalunya a partir del 1652 i una cessió d'una part del territori català, una part de la Cerdanya i tot el comtat del Rosselló, el que és ara la Catalunya Nord, es va cedir a França el

1659, al Tractat dels Pirineus, per la signatura de la pau d'aquesta guerra.

Què significava això per la Generalitat? Una subordinació de la Diputació del General a la corona hispànica. Noves regles d'inseculació i l'obligació de participar en el

corona hispànica. Noves regles d'inseculació i l'obligació de participar en el manteniment econòmic de les guarnicions militars hispàniques que hi havia a Catalunya. És a dir, els impostos dels estaments i dels catalans havien de pagar la manutenció dels militars castellans que estaven aquí a Catalunya. Això més la manca

de convocatòria d'acords, és a dir, de l'espai de negociació amb el rei, que no l'havia de convocar el rei i el rei no els convocava, va fer que el marge de maniobra de la Diputació del General fos molt escàs en aquella època i que convertís en un instrument a mans del rei. Tot i així,

continuava haver-hi denúncies per incompliment de normativa o de lleis. I és aquesta decadència institucional que va entre el 1652 i el 1714.

Llavors va començar la guerra de successió, la monarquia hispànica, que, tot i que la Diputació del General en un inici va reconèixer Felip V, després va optar per la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria perquè va prometre jurar i per mantenir les constitucions catalanes, és a dir, el règim de funcionament al qual estaven acostumades aquestes institucions, el

pactisme que hem comentat abans. Va ser una llarga guerra entre el 1702 i el 1714, Això ja ho sabeu. I que va tenir un gir inesperat el 1711. El 1711 l'arxiduc Carles va passar a ser l'emperador Carles VI d'Òstria. I això, unit amb la victòria dels torris a

Anglaterra, va fer que hi hagués el Tractat d'Utrecht. Això ja és geopolítica internacional. I

el Tractat d'Utrecht va marcar la fi de la guerra, una pau internacional i un reordenament d'Europa, Menorca i Gibraltar passen a ser britànics. Però a Catalunya la Junta General dels Braços, que és tres braços que hem parlat sempre, el militar, l'eclasiàstic i el reial, va decidir continuar una guerra que va durar 14 mesos més, amb

un gran desequilibri entre les tropes burbòniques del rei Felip V i les tropes populars que tenia la pròpia Diputació. I evidentment, com us ho sabeu tots, la guerra de successió la va guanyar Felip V i es va anaccionar definitivament Catalunya. a la seva corona una altra vegada.

definitivament Catalunya. a la seva corona una altra vegada.

Quins efectes va tenir això sobre la institució de la Generalitat? Doncs es va fer el règim de Nova Planta. Per drets de conquesta, Felip V va aprovar tota una sèrie de mesures que la monarquia hispànica havia intentat aprovar des de 1412, des de l'Estrastàmera. I la Diputació, els braços havien estat

negociant-ho i frenant-ho. El decret de Nova Planta configura un règim polític que excluïa la representació de la societat catalana i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les autoritats civils i una assignació sistemàtica del govern dels

corregiments. Els corregiments eren l'estructura territorial catalana a qual es va organitzar Catalunya amb el

corregiments. Els corregiments eren l'estructura territorial catalana a qual es va organitzar Catalunya amb el decret de Nova Planta, substituïa les vagaries que hi havia fins llavors, l'organització pròpia. Els

corregiments, va ser el que Felip V va dir, com s'havia de distribuir territorialment Catalunya, i el govern d'aquests corregiments anava a parar a oficials de l'exèrcit del rei.

Llavors, això va generar, com tots sabeu, una anul·lació de la institució gairebé de facto. Tot i així, Durant tots aquests anys, des del 1714 fins al 1818, que comencem ja una època de liberalisme a Espanya, no es pot dir l'estat espanyol encara, a la corona hispànica, hi ha haver

moments en què les entitats, administracions i societats civils s'organitzava i aprofitava les escletxes que, d'habilitat del poder del govern espanyol, del govern castellà, li donava. El 1766 hi ha un motí d'esquilatge a Madrid, una gran revolta, llavors es va haver-hi un buit de poder durant un any, un any i

mig, i aquí la societat barcelonina es va, amb l'Ajuntament, es va coordinar amb les ciutats en cap de corregiment, Girona, Barcelona, Lleida, per fer la representació política del Principat i anar a negociar amb el Consell de Castella i el Rei. Això va

ser una petita escletxa. Va tornar a passar el mateix el 1773-1775, que hi havia una insubordinació contra les Quintes, que eren els desplegaments militars. I el Consell General de Gremis, com si fossin

militars. I el Consell General de Gremis, com si fossin els col·legis professionals, els sindicats, la patronal, es va organitzar com a diputació i va exercir en funcions fiscals i polítiques durant dos anys. I el 1775 va ser necessari per la Corge Unificada

dos anys. I el 1775 va ser necessari per la Corge Unificada d'Espanya reafirmar el Decret de Nova Planta i l'estructura política que aquest marcava.

En aquests períodes hi va haver-hi demandes de revisió d'aquesta estructura política que marcava el Decret de Nova Planta i la més important va ser el 1760. Les Corts Unificades d'Espanya, que les convocava el rei, només les convocava per ratificar les diverses

successions monàrquiques. Hi havia ciutats catalanes que tenien dret de representació i

successions monàrquiques. Hi havia ciutats catalanes que tenien dret de representació i allà a Barcelona, juntament amb les altres, va presentar un memorial, juntament també amb Saragossa, València i Palma, de revisió del decret de nova planta. I

demanaven que es tornés a una situació que s'acostés més a la presó de funcionament institucional a la prèvia del decret. Això no va ser tingut en compte.

Això se li va presentar al rei a les Corts de 1761.

Seguim avançant a la història i, evidentment, avançant a la Generalitat, la Diputació del General per viu dins de l'Espanya constitucional del segle XIX. Aquesta Espanya constitucional del segle XIX està organitzada amb diputacions, que és el que la primera Constitució espanyola, el

1812, distribueix l'organització territorial.

Aquestes diputacions provincials tenen una influència del jacobinisme, una poliònica, són pràctiques centralistes i que s'ho pediten als òrgans col·lectius, als òrgans unipersonals, una cadena de mando que va des del president del govern fins a l'alcalde, passant pel ministre, el cap

polític de província, governador civil, una línia unipersonal i no tan òrgans col·lectius com havien sigut les CURS. I Catalunya es divideix en quatre províncies, com les que tenim ara, i els governadors civils. En aquella època hi havia una freqüent militarització dels càrrecs, eren militars els que demanaven, que això reforçava l'autoritarisme. I a Barcelona

va haver-hi... diverses vegades que es va aplicar l'estat d'excepció i

va haver-hi... diverses vegades que es va aplicar l'estat d'excepció i la suspensió de garanties constitucionals. Això és una tensió que ja hem vist, que ja és del segle XV, que és la manera de fer pactista i d'òrgan col·legiat amb una manera més unipersonal i absolutista. Tot i això,

aquest context, els consistoris, els ajuntaments, que són més representatius, s'edigeixen com a portaveus d'una societat que és dinàmica, té un dinamisme de societat catalana, hi ha la revolució industrial, que té molt impuls, que té necessitats diferents, que té

recursos. Aquesta societat pressiona també la pròpia estructura de

recursos. Aquesta societat pressiona també la pròpia estructura de l'estat d'Espanya per anar cap a una modernització. Aquí

us he posat tota una sèrie de dates que tenen a veure amb l'estat espanyol, però que ens afecten. És important que sapigueu que el 1890 hi va haver un sufragi universal masculí i que això, tot i que la pràctica centralista del govern va promoure també un catalanisme de demanda.

Escolta, nosaltres tenim unes necessitats una mica diferents, tenim una revolució industrial que la resta d'Espanya no és tan potent com la major part de la resta de la península, I això fa que hi hagi esmenes en el funcionament de les institucions estatals.

Fins al punt que hi ha un projecte de Constitució Federal, el 1883, i les bases de Manresa del 1892.

Com a exemple, el 1898, a l'època de la pèrdua de les colònies, els presidents d'entitats catalanes, de cinc entitats catalanes, van adreçar a la reina un escrit demanant per Catalunya, per la Diputació General de Catalunya, que és com es deia la

institució que havia presviscut en aquell moment, un concert econòmic a l'estil de les Diputacions Basques. I a més, aquesta petició també es va presentar al nou govern espanyol

Basques. I a més, aquesta petició també es va presentar al nou govern espanyol l'any següent, el 1899, per part de la pròpia Diputació de Barcelona. però això

tampoc va ser tingut en compte.

Com que aquestes expedicions no se tenien amb l'expectativa que es tenia des de la societat catalana, doncs això, com us he dit, va crear uns moviments de reforma i de fer de propostes de millorar l'estat, l'institució catalana, l'organització institucional de l'estat

espanyol per poder ajustar les demandes que hi havia al que es necessitava aquí. I

es proposaven solucions al marge i una de les solucions que es va proposar molt conegudes són les conegudes bases de Manresa, que són unes bases per a la Constitució Regional Catalana que aprova la primera assemblea d'Unió catalanista. És

un projecte d'autogovern autonomista Mai va ser un projecte independentista, va dotar una mica més d'autonomia a l'organització interna de Catalunya.

Amb tot això, el govern estatal va tenir lleis noves d'ajuntaments, de municipals, moviments interns propis, que van portar a... O

sigui, deixo al marge tots els moviments estatals que hi va haver, a la creació de... de la Mancomunitat. El govern espanyol acaba reconeixent la

de... de la Mancomunitat. El govern espanyol acaba reconeixent la personalitat diferencial de Catalunya sota la forma de Mancomunitat. Permet

l'agrupació de diputacions. I les quatre diputacions catalanes van aprofitar-ho, van ser les úniques dins l'Estat espanyol, que van crear la identitat política dins l'Estat espanyol amb la Mancomunitat.

Llavors, el 1914 es constitueix aquesta Mancomunitat de Catalunya com una assemblea dels diputats per les diputacions. que és una institució estatal, i s'elegeix un president. El primer president va ser Enric Prat de la Riba. Diríem que és l'antecedent més pròxim que tenim a la

Generalitat Contemporània. Després vam tenir a Puig i Cadafalq com a president i,

Generalitat Contemporània. Després vam tenir a Puig i Cadafalq com a president i, principalment, es va destinar els recursos a les obres públiques, l'assistència, l'educació i la cultura. El

1925, amb la dictadura del Primo de Rivera, aquesta Mancomunitat va quedar sospesa.

Un cop passada l'època de la Mancomunitat, passem a la Generalitat Contemporània, que es basa, com us he explicat, en la Mancomunitat, que van aprovar les bases per l'autonomia de Catalunya, que era un projecte d'ostatut. Aquestes bases, que són el 1919, es van aprovar. Era un

d'ostatut. Aquestes bases, que són el 1919, es van aprovar. Era un

estatut que constava, era curt, 34 articles, definia un govern autònom, un parlament i un executiu i un governador general, definia un marc financer propi i una delimitació de competències entre l'Estat i la Generalitat. Dic Generalitat, però encara no tenia aquest nom. Dins la Segona República Espanyola, que va

nom. Dins la Segona República Espanyola, que va ser en aquell moment, Francesc Macià, proclama la República Catalana. Per segona vegada. Primer

l'havia proclamada Pau Claris, el 1641, quan es va adherir a la monarquia francesa i ara és Francesc Macià que proclama la República Catalana.

Però al final, dins del context de situació i de perpressions que va rebre, va canviar el nom de República Catalana a Generalitat de Catalunya i és el nom que mantenim a dia d'avui. I aquest govern provisional català tenia la missió d'impulsar un nou estatut. Aquest estatut, que és l'Estatut de 1932, l'Estatut de Núria,

definia Catalunya com una regió autònoma, va ser amb gent de pròpia i va ser passada a consulta de tots els ajuntaments i del cos electoral català que s'hi va pronunciar a favor. Què va passar? Que aquest estatut es va aprovar abans que la Segona República definís la seva Constitució.

avançar el procés constituent espanyol. I la definició que havia fet, que hi havia dins l'Estatut, era més ambiciosa que no pas la que va aparèixer a la Constitució espanyola.

Per tant, perquè l'Estatut parlava de Catalunya com a estat autònom dintre la República Espanyola i la República Espanyola la definia com una federació voluntària dels pobles i la la Constitució Espanyola, la Segona República, era un estat integral compatible amb l'autonomia de municipis i regions.

Era d'un grau menor d'autonomia. Per tant, es va haver de modificar l'Estatut de Núria i no es va passar de referèndum i va quedar aprovat perquè tingués un encaix dins de l'arquitectura institucional espanyola.

Amb la restauració republicana es va crear una nova norma que és l'Estatut Interior on queden marcades les institucions fonamentals de l'autonomia i les relacions que tenen entre elles. Es configura el Consell Executiu, que l'encapçava el president de la Generalitat i format pels

consellers titulars dels departaments de l'administració del Govern de la Generalitat. A dia d'avui encara funcionem així. Es va marcar tot un

funcionem així. Es va marcar tot un sistema de funcionament. El Tribunal de Cassació es va demanar la transferència d'ordre públic, es van demanar transferències de competències i aportació econòmica estatal per fer front als serveis transferits, tot i així la transferència d'aquestes

Aquests fons va ser lenta i insuficient i havia de ser compensat amb aportacions dels ajuntaments a les arques de la Generalitat per poder prestar els serveis.

El 1934 es van aprovar les primeres lleis importants, la nova organització de Catalunya, com hem dit, els serveis d'ordre públic, es va eliminar el governador civil, es va crear la Junta de Seguretat de Catalunya, que coordinava les accions de l'administració autonòmica i de l'administració estatal. I aquesta Junta de Seguretat de Catalunya, a dia d'avui, encara és vigent i funciona. I

van avançar. El 1934 va haver-hi un que Companys declara l'Estat català. Per què declara l'Estat català el president Companys? Perquè en aquell moment el govern de la República Espanyola va donar entrada

president Companys? Perquè en aquell moment el govern de la República Espanyola va donar entrada un partit que era antirepublicà i antiautonomista. Llavors, el president de la Generalitat va considerar que això era contrari al format de relació institucional que tenia i va dir que no formarem part d'aquesta arquitectura institucional. Però això va ser avortat el mateix dia pel

càpita general de Catalunya, pel representant militar de l'Estat, i el president Lluís Companys és destituït i empresonat, com sabeu. i va

estar a l'Estatut i la Generalitat sospesa durant dos anys. I es va restablir el 1936, amb les eleccions generals a Espanya, va guanyar el Front Popular i va restablir la presidència de la Generalitat de Companys i la institució. En aquell moment, el juliol del 36, o sigui, les eleccions generals espanyoles del 36 van ser el febrer, però

el juliol va haver-hi l'alçament militar del general Franco.

Llavors, el govern central s'instal·la a Catalunya i al final l'ocupació militar de Catalunya, que es fa definitiva durant la Guerra Civil Espanyola, el 1939, acaba amb la supressió de la Generalitat, el decomís del seu patrimoni, és a dir, tot el patrimoni, edificis, propietats que tenia la Generalitat passen a l'Estat o es distribueixen entre les diputacions que tornen a ser

l'organització institucional que es manté. Per exemple, al Palau de Plaça Sant Jaume se li dona a la Diputació de Barcelona. I

s'avoleix amb el decret de Burgos, formalment Franco firma un decret que avoleix la Generalitat el 1938.

Comencem un període de privació de la democràcia, com ja sabeu, i de no exercici de drets o de negociacions d'institucions catalanes fins a la mort de Franco el 20 de novembre de 1975.

Tot i així, la pervivència de la institució es manté en l'exili. El 1939 les autoritats de la Generalitat de Catalunya, igual que les de la República Espanyola, han d'exiliar-se.

perquè està en una dictadura militar que no permetia la discrepància política, evidentment. El

president Lluís Companys se'n va anar a França, però amb la Segona Guerra Mundial els nazis el detenen i el lliuren a la policia franquista i, com sabeu, és detingut i afusellat al castell de Montjuïc a l'octubre de 1940. A la mort de Lluís Companys, es nomena Josep Irla, que havia estat president del Parlament com a president interí de

la Generalitat, que va formar un govern amb persones de reconegut prestigi, però sense cap capacitat de maniobra, evidentment, tots a l'exili. I

va dimitir el 1954. Tot i així, uns antics diputats del Parlament, del Parlament que ja havia estat vigent fins al 1915, van exiliats a Mèxic, perquè Mèxic no va reconèixer el règim de Franco, escollien Josep Tarradellas president. Tarradellas havia estat

conseller del govern, conseller primer i conseller de finances, i l'escollien president a l'exili. I és reconegut, Tarradellas, com el dipositari de la continuïtat institucional legal de la Generalitat. El maig del 76

Generalitat. El maig del 76 comencen a haver-hi contactes, un cop mort Franco, evidentment, amb l'oposició democràtica espanyola i l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Va

haver-hi contactes perquè, com que havia mort frac, s'havia de voler desestaurir una democràcia, poder restaurar l'Estatut de 1932 i la formació del govern de la Generalitat. Aquestes negociacions es van dur a terme de forma secreta, evidentment. Tot i així, el juny del 28

de 1976, Josep Terradellas va ser cridat a Madrid per el president Adolfo Suárez i va negociar ell mateix el restabliment formal de la Generalitat al marge de l'Assemblea de Parlamentaris i aquesta negociació no va comprendre l'Estatut del 1932.

Sí, la restauració de la Generalitat, però no l'Estatut del 1932. I, evidentment, això també és història força coneguda. El 1977, Tapa deies, quan va arribar a Barcelona, va dir Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí. Ja soc aquí com a president, perquè jo soc l'herència de la història de la institució.

Serradell es va formar un govern integrat per representants de totes les forces polítiques, l'Assemblea de Parlamentaris Catalans. Va anomenar una comissió d'experts per redactar un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia i que va ser l'anomenat Estatut de Sau. Va

reunir-se el parador de Sau. Es va portar al Congrés dels Diputats amb una comissió a l'agost del 79. Va ser aprovat a l'octubre en referèndum pels catalans i, com sabeu, al desembre de 1979 l'Estatut d'Autonomia va ser sancionat pel rei Joan Carles I. Llavors vam passar a tenir un nou estatut d'autonomia dins del

règim democràtic actual de l'estat espanyol. El 2006 es va aprovar per parlament i referèndum un nou estatut que després va ser retallat pel Tribunal Constitucional el 2010. amb un altre desencaix. Com veieu, hi ha hagut diferents

2010. amb un altre desencaix. Com veieu, hi ha hagut diferents desencaixos entre la visió de la societat catalana de com s'ha d'organitzar institucionalment i la visió de la part de Castellà, de l'estat espanyol, de com ens hem d'organitzar.

A dia d'avui, com sabeu, tenim un Parlament, un president i un govern com a òrgans principals. Hi ha hagut una revitalització de la llengua després de 40 anys de

òrgans principals. Hi ha hagut una revitalització de la llengua després de 40 anys de dictadura, de la cultura catalana, una modernització i una obertura. I tenim

unes competències bastant àmplies, educació, sanitat, cultura, seguretat. El

desplegament legislatiu competencial de l'Estatut del 2006, que és la nostra font de drets juntament amb la Constitució espanyola. Aquest període de demanda de més sobirania entre el 2010 i el 2021 va arran del que us he dit, d'aquesta retallada de l'Estatut per part del Congrés dels Diputats i del Tribunal

Constitucional. En aquest període de recuperació democràtica sí que hi ha hagut set mesos en

Constitucional. En aquest període de recuperació democràtica sí que hi ha hagut set mesos en què la Generalitat ha estat anul·lada una altra vegada, que ha sigut el període de l'aplicació de l'article 155 de l'Estatut i de la Constitució Espanyola. Durant set mesos, les institucions catalanes no van tenir cap tipus de poder, sinó que va ser el

Senat espanyol el que va donar les instruccions de funcionar els dos poders que té Catalunya, que és el poder legislatiu, el Parlament, i el poder executiu, que és el govern i l'administració. En l'aplicació d'aquest article 155, durant set mesos van quedar anul·lats aquests dos poders. Llavors, al maig del 2018 es van celebrar en les

eleccions anticipades convocades pel govern central i es va restablir l'autonomia de Catalunya dins del marc actual de la Constitució espanyola. I des de llavors seguim amb l'ordenament jurídic vigent, que és el de la Constitució espanyola, i l'Estatut del 2006.

Les conclusions que té la història de la institució de la Generalitat. És una institució que, com us he dit, té 660 anys d'història, és de les més antigues d'Europa, té una resiliència i una capacitat d'adaptació i continuïtat molt

important. És el símbol d'autogovern i de potestat de l'identitat de

important. És el símbol d'autogovern i de potestat de l'identitat de Catalunya i va de l'edat mitjana a la democràcia actual i creiem que perviurà durant molts anys més. Passa de ser un òrgan fiscal pactista per negociar els impostos i la recaptació amb el rei a un òrgan d'autogovern democràtic

modern. I, com us he dit, té una continuïtat i s'adapta a l'adaptació de la

modern. I, com us he dit, té una continuïtat i s'adapta a l'adaptació de la institució als marcs polítics. És una flexibilitat important. I hem

acabat aquesta primera part del mòdul 1. A l'aula

virtual trobareu un enllaç amb un petit exercici d'un timeline, d'un exercici de línia del temps, en el qual trobareu unes dates per poder practicar i veure el que recordeu o el que coneixeu de la història de la Generalitat. És un exercici molt senzill. Amb les

fites històriques de la història de la Generalitat de Catalunya haureu de moure-les i veure el resultat. Això és tot per la part de la història de la

el resultat. Això és tot per la part de la història de la Generalitat i ara començarem la segona part, que és la part de l'organització de la institució. Moltes

gràcies. Comencem de nou, disculpeu.

Aquest mòdul és el segon bloc del mòdul 1, la institució. Veurem l'organització de la Generalitat i dels organismes departamentals i el seu sector públic.

Parlarem del marc normatiu institucional, de les tipologies d'ents públics, de les funcions principals dels dents del sector públic i del personal que en donem servei i el seu règim jurídic. L'objectiu que tenim en aquest segon bloc, en aquest primer mòdul, és conèixer l'organització, saber com s'organitza l'institució a la qual heu aterrat,

conèixer les característiques dels diferents tipus d'ens que formen part d'aquesta institució.

La nostra organització administrativa és molt àmplia i molt diversa i està adaptada a la gestió dels múltiples serveis i de polítiques públiques que gestionem i que tenim encomanades. Aquesta

estructura es divideix en una administració central molt jerarquitzada i en un sector públic instrumental que inclou diferents tipus d'entitats, cadascuna amb el seu règim jurídic i el model de personal específic. Llavors, com us he dit, la Generalitat combina l'estructura jeràrquica amb entitats especialitzades. Què veiem?

Que el flux de funcionament de la política pública passa des dels òrgans centrals als òrgans instrumentals. Els òrgans centrals són l'organització política i estratègica, fan

òrgans instrumentals. Els òrgans centrals són l'organització política i estratègica, fan diagnosi, detecció i política de les necessitats, ideen les polítiques públiques i presten un servei. que és l'organització

un servei. que és l'organització instrumental. Passem de la ideació de les polítiques públiques fins a la prestació definitiva, que

instrumental. Passem de la ideació de les polítiques públiques fins a la prestació definitiva, que és l'organització instrumental. S'ha de dir que hi ha alguna excepció, que hi ha algun sector públic que també planifica. Per exemple, l'ACA, la planificació hidrogràfica. Però, grosso modo, l'esquema és que tenim una organització central que serien els

departaments, que és l'organització política i estratègica i una organització instrumental, que és la prestació i execució d'aquests serveis, que es pot fer amb diferents tipologies d'entitats i és el que coneixem com a sector públic. El marc

normatiu institucional que tenim per poder fer aquesta prestació de serveis. La Constitució Espanyola és la fonda dret per a l'organització i l'administració de la Generalitat. Hi ha diversos articles que... que coneixeu, que són els que ens donen aquesta capacitat organitzativa.

que... que coneixeu, que són els que ens donen aquesta capacitat organitzativa.

Principalment el 137 reconeix l'autonomia organitzativa. I després hi ha diferents articles que ens donen pautes de com funcionar, que organització pròpia, l'Estatut com a norma bàsica, per això tenim l'Estatut del 2006. La competència

específica, les nostres institucions d'autogovern, que és el 148. Després el model institucional, que és similar per totes les comunitats autònomes, però que també aquí a Catalunya recull el que ja tenia l'Estatut de Núria. L'article 153 de la Constitució espanyola parla de la control i supervisió, és a dir, hi ha una fiscalització

constitucional de la institució de la Generalitat de Catalunya. Són

supervisats però no subordinats.

tot i que tenim un tribunal constitucional que al final és el garant de l'aplicació última de la Constitució espanyola. I l'article 156.1 que diu que l'autonomia de la Generalitat té recursos propis i completa la potestat organitzativa amb l'autonomia financera i de gestió.

L'altre gran marc normatiu que tenim, com sabeu, és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que és una llei orgànica de l'Estat, la CIES 2006, el 19 de juliol, i ens diu que té un principi d'autogovern, que la Generalitat no és només el govern d'una administració, sinó la suma de totes les seves institucions pròpies, que són

el Parlament, el president, el govern, etc. Després tenim l'article 31, també com a rellevant, que ens dona autonomia funcional, que cada institució, el Parlament per un costat, el govern, el president, té autonomia jurídica, organitzativa i pressupostària. L'article 38 de l'Estatut ens

pressupostària. L'article 38 de l'Estatut ens permet exercir les competències pròpies, a través d'institucions pròpies i no de l'Estat. O sigui que Catalunya no depèn de l'estructura administrativa de l'Estat per exercir les seves pròpies funcions, que les fa amb els

seus òrgans i mitjans propis. L'article 67 i 68 parla de la direcció política i administrativa pròpia i això és el que ens afecta principalment com a treballadors públics perquè és el que diu que el govern de la Generalitat pot determinar com ens organitzem, com prestem els serveis, quin tipus de personal, quin tipus d'instrument, etcètera, etcètera.

I després l'article 71, que també està molt vinculat amb aquesta capacitat autoorganitzativa, que és el que dota de la potestat organitzativa de fer els reglaments per organitzar els departaments i per dissenyar la seva pròpia estructura institucional i organitzativa administrativa per gestionar les polítiques públiques que té

transferides la Generalitat.

Després tenim l'article 150, que és una administració única i autònoma, i que podem, l'article 151 de l'Estatut, que ens permet crear organismes i empreses públiques en el sector públic, que és la potestat organitzativa del sector públic instrumental. Tenim la

potestat organitzativa dins de l'administració central, que serien els departaments, l'article 67-68, i a l'article 151 la potestat organitzativa dins de l'administració instrumental.

Què més tenim com a règim jurídic i institucional? Evidentment, la potestat organitzativa en relació a les entitats dependents, que és el sector públic, que està basada amb la llei 40-2015, que és la llei estatal de règim jurídic del sector públic, i la

normativa catalana que la desenvolupa, o que ja la teníem prèvia, bàsicament, que tenim aquí d'organització, que és la llei 26-2010, el decret 3-2002 i la llei 13-1989 d'organització, procediment i règim jurídic, que ens posa com s'integren aquests ENS a l'estructura jeràrquica de la Generalitat amb el principi d'autoorganització.

Què significa tot això, parlant clarament? Doncs que el govern pot dissenyar la seva pròpia arquitectura institucional, crear o suprimir entitats segons les necessitats del moment, dirigir-les i controlar-les l'eficiència, veure si realment estan fent el que han de fer i complint els objectius, i avaluar i reformar

periòdicament el sector públic per millorar-ne la seva rendibilitat i evitar duplicitats. És a

dir, la Generalitat té unes eines per poder articular tota una sèrie d'instruments que ens permetin ser eficients i eficaços a l'hora d'assolir els objectius de gestió de polítiques públiques. Com hem dit, l'article 150 i 151 de

públiques. Com hem dit, l'article 150 i 151 de l'Estatut, la Generalitat disposa d'una administració pròpia que crea aquestes entitats públiques instrumentals per exercir les competències o prestar els serveis.

Els articles 84 i 85 de la llei 40-2015 ens permet modificar i crea i suprimir els òrgans. Els articles 81, 85 i 87 fem els principis d'eficàcia, eficiència, transparència i estabilitat pressupostària d'aquests òrgans. Els 85 i 87, tots els articles

que hi ha a la llei 40-2015 que que segurament heu repassat i estudiat per aquestes oposicions, ens expliquen com organitzar el sector públic.

Aquí teniu un resum del que significa cada cosa. Sí

que tenim propi, que és el Decret 3.2002, que regula els aspectes del sector públic instrumental català, però des de la seva visió financera i corporativa.

Diu quin tipus d'enses que existeixen i quines obligacions tenen en matèria de pressupost i control. Com us he dit,

control. Com us he dit, nosaltres com a govern, el govern pot dissenyar l'arquitectura institucional i adaptar el sector públic per millorar la seva eficàcia.

Quin és l'organigrama bàsic? Ja passem a l'organigrama bàsic de l'administració de la Generalitat i que coneixeu. segurament bé, l'organitzarà bàsic és el govern i el consell

coneixeu. segurament bé, l'organitzarà bàsic és el govern i el consell executiu, que lidera el president, el govern lidera el govern, que està format pel consell executiu i els consellers o conselleres que dirigeixen els departaments. Els departaments de la Generalitat gestionen diferents àrees temàtiques o sectorials

i són la base de l'administració central, com us he dit. Després tenim l'administració territorial, que gestiona els serveis al territori, són les delegacions del govern, que a dia d'avui depenen del Departament de la Presidència, i els serveis territorials dels propis departaments sectorials.

I després tenim l'administració instrumental, que executa funcions descentralitzades i de gestió o prestació directa de serveis. Aquest és l'organigrama bàsic, que és de l'administració de la Generalitat, aquests quatre blocs. Dins de

l'estructura general de l'administració tenim els departaments, que són les unitats bàsiques de l'estructura administrativa, que, com us he dit, s'ocupa d'un àmbit de competències i està dirigit per un conseller que, alhora, és membre del govern, té plena subjecció al dret públic i als

principis d'eficàcia, jerarquia i legalitat, i als ENS públics instrumentals, que són els organismes autònoms, que són entitats amb personalitat jurídica pròpia, que gestionen serveis o funcions específiques de manera descentralitzada.

i estan sota la tutela d'un departament corresponent per la matèria o l'àmbit sectorial.

Després tenim les entitats públiques empresarials i les entitats de dret públic, que són organismes que tenen més autonomia de gestió i que actuen segons criteris d'eficiència i de dret privat, tot i que pertanyen al sector públic. Després tenim les societats mercantils públiques, Són empreses participades totalment o parcialment per la Generalitat,

creades per gestionar activitats econòmiques. També tenim els consorcis que vinculen administració de la Generalitat amb altres administracions o administració de la Generalitat amb ens privats.

I després tenim les fundacions que es creen sempre amb un objectiu d'interès públic.

L'estructura dels... Això és

l'estructura de la Generalitat. L'estructura dels departaments de la Generalitat. Segurament ho reconeixeu, però fem un petit recordatori. Un departament està estructurat per un conseller o consellera, per un secretari general, per unes direccions generals o directors d'entitats del sector públic. Aquesta és l'estructura política d'un departament. Després de les

direccions generals, com sabeu, pengen les subdireccions, els serveis i les seccions. són els diferents òrgans fins a servei amb capacitat

seccions. són els diferents òrgans fins a servei amb capacitat de resolució. Un òrgan té capacitat de resolució. A dia d'avui, l'Administració de la Generalitat

de resolució. Un òrgan té capacitat de resolució. A dia d'avui, l'Administració de la Generalitat té 16 departaments, té gairebé 260.000 treballadors públics amb dades del 2023 i tenim un pressupost de gairebé 40.000 milions d'euros. El govern també pot crear comissionats de govern per temes concrets.

Aquests comissionats tenen rang de secretari sectorial i poden actuar sobre els departaments per temes funcionals, és a dir, per qüestió de matèria, no per qüestió orgànica. No tenen capacitat jeràrquica sobre un altre departament, però sí capacitat funcional. Hi ha hagut al llarg de la història diferents

comissionats per poder tractar temes puntuals i concrets. El govern decideix que requereix l'actuació d'un comissionat, una persona amb un petit equip que controli de manera transversal un tema important. Els comissionats de govern.

Si ja passem al tercer punt, que són les tipologies d'ents públics. us he dit, els enys públics són entitats amb personalitat jurídica pròpia per a executar les polítiques públiques i actuen segons els principis de legalitat i transparència, eficiència i

eficàcia, servei de l'interès general, coordinació amb els departaments i responsabilitat i control públic.

L'article 71, com que l'administració de la Generalitat serveix amb objectivitat als interessos generals i actua amb submissió plena a la llei i al dret, doncs això significa que la finalitat última de tot el sector públic és l'interès públic i que totes les seves actuacions han de respectar estrictament l'ordre jurídic vigent. Tenim

uns criteris per veure si una entitat forma part del sector públic de la Generalitat. Estan definits al Decret Legislatiu 3.2002 i a la Llei 12.2004 i al Registre del Sector Públic de la Generalitat.

Aquests criteris s'estructuren en tres grans blocs. Un és el de la participació majoritària, és a dir, si aquesta entitat té participació majoritària de la pròpia Generalitat o d'alguna altra, ells, del sector públic de la Generalitat, si és una participació superior al 50% en el capital, en els drets de

vot o en el finançament. I tot això inclou les empreses públiques, els consorcis, fundacions, etcètera. L'altre criteri és si tenim el control. Si tenim el

etcètera. L'altre criteri és si tenim el control. Si tenim el control funcional, estructural i econòmic o financer. La Generalitat exerceix el control efectiu sobre l'entitat de manera funcional, dirigeix o supervisa les activitats, si té un control estructural, és a dir, nomenen qui ha de dirigir, o el Consell d'Administració d'aquella entitat, i si té

un control econòmic o financer de l'entitat. Aquest control pot derivar de la llei, dels estatuts o dels convenis que es signin per crear aquestes entitats. I, per últim, aquesta entitat, aquest tipus d'ens públic, ha de tenir una finalitat

entitats. I, per últim, aquesta entitat, aquest tipus d'ens públic, ha de tenir una finalitat d'interès general, com us he dit, en base a l'article 71 de l'Estatut. Ha de

prestar uns serveis públics, una gestió de competències públiques o un desenvolupament de polítiques públiques, en qualsevol àmbit que tinguem competències com a administració de la Generalitat.

quins tipus d'ents públics tenim. A l'administració central tenim els òrgans superiors, que són els departaments. Els òrgans superiors són el govern, els consellers, secretaris generals i els

departaments. Els òrgans superiors són el govern, els consellers, secretaris generals i els departaments. I després tenim els ents públics, que són els organismes autònoms administratius que

departaments. I després tenim els ents públics, que són els organismes autònoms administratius que actuen sota dret públic. Són cinc tipologies d'entitats que tenen personal jurídic aprovada i autonomia de gestió. Aquí estan explicats. I s'organitzen en diferents categories segons el

gestió. Aquí estan explicats. I s'organitzen en diferents categories segons el seu règim jurídic i la naturalesa de les seves activitats. Aquestes cinc

tipologies el que fa és que demostra una flexibilitat organitzativa de l'administració de la Generalitat perquè pot adaptar la forma jurídica a la naturalesa de la funció. És a dir, pot adaptar què necessita, pot decidir que necessita un organitzó autònom, necessita un consorci, necessita una fundació, depenent del que haig de fer. el que haig d'assolir.

I és el sector públic instrumental, que us he dit abans. I estan vinculats als departaments. Llavors tenim els organismes autònoms administratius que actuen sota dret públic, que tenen una

departaments. Llavors tenim els organismes autònoms administratius que actuen sota dret públic, que tenen una execució administrativa directa, que depenen totalment de la Generalitat, per exemple, l'Institut Català de les Dones. Tenim després entitats de dret públic o entitats públiques empresarials, que són

Dones. Tenim després entitats de dret públic o entitats públiques empresarials, que són entitats de dret públic amb gestió mercantil, que fan una prestació... de serveis

o una contraprestació. És l'Agència Catalana de l'Aigua. És una entitat de dret públic de naturalesa singular, una entitat de dret públic subjecte a l'ordenament jurídic privat. També són entitats d'aquest segon bloc. El tercer bloc serien les societats mercantils públiques que regeixen pel dret privat i fan una activitat econòmica o comercial amb capital públic. Per exemple,

Infraestructures.cat. Infraestructures.cat es dedica a construir. És una constructora. però és

una constructora pública. Després tenim els consorcis, que són entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, que poden tenir un règim mixt. Poden ser

règim públic-públic o règim públic-privat, i que col·laboren diferents entitats. Quan dic públic-públic vol dir que són dues administracions, una administració de la

diferents entitats. Quan dic públic-públic vol dir que són dues administracions, una administració de la Generalitat amb una altra administració, o una administració de la Generalitat amb un nens privat, poden crear un consorci. És de caràcter voluntari i associatiu i, per exemple, tenim el Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya. I, per últim, com a cinquena tipologia d'ens

públics, tenim les fundacions públiques que actuen sota de dret privat, sempre amb activitats d'interès general i sense ànim de lucre. I, per exemple, és la Fundació Òtica Salut Social, que la Generalitat, a través del Departament de Salut, en forma part.

Aquí tenim una petita radiografia de les tipologies d'ents públics. Això ho podeu veure al registre d'ents públics del Departament d'Economia. Quina via de participació tenim i quin grau de participació i quin és el departament que més ents públics té, que en aquest moment és el Departament de Territori. Funcions

principals dels ents del sector públic. Com he dit, El sector públic és el sistema que executa les polítiques públiques, regula en alguns casos, perquè planifica i regula l'administració hídrica, i gestiona i coopera per fer efectius els drets i

els serveis de la ciutadania. Tenim a

dia d'avui 468 entitats dins del sector públic i té diverses solucions, però principalment jo diria que en podem dir-ne dos grans drets. Una,

La primera funció, convertir les decisions polítiques en actuacions concretes amb impacte real al territori.

I la segona funció és assegurar la provisió contínua i universal dels serveis bàsics i de l'interès general. Això són les dues principals funcions. Transformar les polítiques en actuacions concretes amb impacte a tot el territori de Catalunya i assegurar la provisió contínua dels serveis públics i bàsics. Com hem

comentat, hi ha uns criteris que depenen de la potestat organitzativa del govern, de si de quina forma jurídica és la més adequada a cada funció, de l'elecció de quin tipus d'entre sector públic. Depèn de la finalitat que hagi de tenir, un servei públic, una activitat econòmica, una col·laboració institucional, doncs farà servir una de les cinc tipologies que

hem vist, quin règim jurídic li cal i quin nivell d'autonomia i control financer requereix aquest ent del sector públic. I l'article 151 de l'Estatut és la base legal per poder fer tot això, com hem comentat. Si anem més al detall de les funcions principals dels enys del sector públic, trobem que hi ha una execució especialitzada en les

polítiques públiques dels diferents àmbits competencials que tenim. Aquí teniu diferents exemples de la gestió de l'ocupació, que és el SOC, la gestió de l'habitatge, que és l'agència de l'habitatge, cultura, el teatre nacional, transport, ferrocarril de Generalitat de Catalunya, recerca, la Fundació IDOSCAT, Fa una prestació de serveis públics i d'activitats d'interès general.

Inclou totes les activitats de prestació directa o indirecta de serveis de la ciutadania. Sanitat,

educació, habitatge, transport, aigua. I això reflecteix en aquesta execució especialitzada que hem vist. Té una funció de gestió econòmica i operativa. Contracten i

hem vist. Té una funció de gestió econòmica i operativa. Contracten i

executen projectes, exploten serveis amb tarifes. Com a ciutadans paguem una tarifa per viatjar amb ferrocarrils. Tenen funcions de foment i promoció, donen suport a empreses, a la innovació, al turisme, a polítiques que es consideren que cal que dic que tinguin un impuls per part del govern. I tenen funcions de col·laboració

interadministrativa mitjançant els consorcis per fer al final més eficaç la prestació d'un servei. A

vegades cal col·laborar amb altres administracions que també tenen potestat sobre aquesta matèria.

Aquí tenim una petita taula, resum de les principals funcions dels ENS, dels tipus d'ENS. Aquí tenim que passem de l'Administració de la Generalitat, que és un dret públic, que té una personalitat jurídica única. L'Administració de la Generalitat té un sol NIF. Tots els departaments tenim el mateix NIF. Encara que tinguem capacitat organitzativa,

NIF. Tots els departaments tenim el mateix NIF. Encara que tinguem capacitat organitzativa, cada departament tenim el mateix NIF. Som un de cara a fora. Els organismes

autònoms, les entitats públiques empresarials, EP, que estan descrites a la llei 40 estatal i a la llei 26, les societats mercantils, els consorcis, les fundacions públiques i els consells i autoritats administratives independents.

Aquest últim bloc de consells i autoritats administratives independents forma part de la Generalitat com a global. És a dir, recordeu que l'Estatut d'Autonomia, l'article 2.4, diu que la Generalitat és el conjunt de les seves institucions. Fins ara hem vist sector públic que forma part de l'administració de la

institucions. Fins ara hem vist sector públic que forma part de l'administració de la Generalitat. Els Consells i autoritats administratives independents formen part de la Generalitat, però no pas

Generalitat. Els Consells i autoritats administratives independents formen part de la Generalitat, però no pas del govern ni de l'administració de la Generalitat. Són organismes o ENS que depenen bàsicament del Parlament, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que el que fan és un control temàtic sobre el propi govern

en aquesta matèria, regulen i supervisen en àmbits concrets i resolen conflictes i imposen sancions. Estan dins el sector públic, però no formen part,

imposen sancions. Estan dins el sector públic, però no formen part, per dir-ho, de l'administració. Però està bé que ho heu de conèixer, perquè ens afecta com a treballadors públics en el nostre dia a dia les seves resolucions i dictaments.

Quin tipus de personal tenim a l'administració de la Generalitat per poder prestar tots els serveis que ens corresponen als diferents tipus d'instruments que té el govern que hem vist. L'administració de la Generalitat integra personal de dret públic i el sector públic instrumental incorpora personal del dret privat.

Tenim, bàsicament, funcionaris i laborals. Quina és

la diferència fonamental. Un funcionari té potestat pública, un laboral no té potestat pública i qui gestiona els serveis o les activitats econòmiques. De les

cinc categories que tenim classificades tenim els funcionaris de carrera. Vosaltres sou funcionaris de carrera i acabeu de provar les oposicions. Actuem sota un règim estatutari i estem regulats per llei. És a dir, les nostres condicions canvien quan canvia la normativa. s'accedeix, com

llei. És a dir, les nostres condicions canvien quan canvia la normativa. s'accedeix, com

bé sabeu, per concurs d'oposició i exercim potestats públiques. Autoritat, sanció,

resolució. Autoritat, els Mossos, sanció, un dictamen d'un expedient sancionador, una resolució d'un director general, d'un cap de servei. Tenim estabilitat

perquè som un personal que presta servei a l'administració independentment del canvi de govern. tenim un dret a una carrera professional i tenim dret a una promoció interna.

govern. tenim un dret a una carrera professional i tenim dret a una promoció interna.

El nostre règim jurídic està regulat a l'EBEP, a l'Institut Bàsic dels Empleats Públics, i al Decret Legislatiu Català 1.1997. La

normativa bàsica, com us he dit, és l'article 8 de l'EBEP, que ja ho deveu saber, i que determina quatre grans categories Jo aquí n'hem posat cinc, però ara veureu el què. Les

grans categories que diu la BEP són els funcionaris de carrera, els funcionaris interins, el personal laboral i el personal eventual. A l'administració de la Generalitat també tenim els càrrecs i personal directiu que formen una part del personal que presta el servei públic i per això està posat. Com a funcionaris... són funcionaris?

Bé, vosaltres, evidentment. Els inspectors d'educació, els Mossos d'Esquadra, els bombers, tècnics superiors de l'administració, interventors i secretaris municipals en el règim local. Això també són funcionaris, que surten a l'EBEP. La següent categoria són els funcionaris interins. Els funcionaris interins actuen

a l'EBEP. La següent categoria són els funcionaris interins. Els funcionaris interins actuen també sota règim estatutari i també estan regulats per llei, però és un nomenament temporal per necessitats urgents. Ja ho sabeu, a vegades aquests nomenaments temporals s'han allargat més del compte, però és un nomenament temporal fins que no ocupes aquell lloc de manera definitiva amb un funcionari de carrera. I s'accedeix per una borsa.

Tenen les mateixes funcions que els funcionaris de carrera, però no tenen estabilitat precisament perquè són amb interinatge temporals. I no tenen dret ni a la promoció ni a la carrera professional. al règim jurídic, que és l'Estatut Bàsic de l'Empliat

carrera professional. al règim jurídic, que és l'Estatut Bàsic de l'Empliat Públic, a l'article 10, i a la llei 20-2021, la famosa llei d'estabilització de reducció de la temporalitat a les administracions públiques. Com a exemple de funcionari interint, un professor d'interia a un institut públic, uns auxiliars administratius

en un departament o tècnics jurídics interints en organismes autònoms. Gairebé qualsevol lloc de... funcionari,

funcionari base, pot ser ocupat per un funcionari interi.

La tercera categoria que tenim és el personal laboral, que pot ser fix o temporal.

Té un contracte de treball segons l'Estatut dels Treballadors i actualment a la Generalitat de Catalunya es regeixen pel sisè conveni col·lectiu únic. S'està negociant el setè conveni.

I tenen funcions tècniques, administratives i de suport. no

exerreixen potestats públiques, no poden donar fe, no poden fer una resolució, no poden signar una sanció, no tenen autoritat pública en aquest sentit. Qui tenim com a personal laboral?

Educadors socials en centres de menors, personal de manteniment en residències públiques, auxiliars de serveis en oficines de la Generalitat i tècnics informàtics, per exemple, en empreses públiques. El personal de l'ICS, que és estatutari, es

empreses públiques. El personal de l'ICS, que és estatutari, es computa com a laboral. Es

computa com a laboral, ja us ho acabo de dir. La quarta categoria que tenim és el personal eventual. El personal eventual és un nomenament lliure, fet per un càrrec polític i té funcions de confiança i assessorament.

Normalment es troben al costat dels alts càrrecs, dels secretaris generals, dels consellers, els gabinets de les conselleries, és on hi ha el personal eventual, perquè són persones de confiança que han d'ajudar a prendre decisions polítiques els representants polítics elegits dins el govern. I no tenen estabilitat ni carrera i el seu

règim jurídic és el Decret 2.2005. Qui és personal eventual? El cap de gabinet d'un conseller, un assessor de comunicació dins d'un departament, un coordinador de l'agenda, un conseller, el coordinador de l'agenda del president, la cap de secretaria del molt honorable president, és un personal eventual. Així com, per exemple, les

secretàries del càrrec són normalment funcionaris, poden ser eventuals també, però són funcionaris, el cap de secretaria del president és un personal eventual. Després tenim la cinquena categoria que són els alts càrrecs i el personal directiu.

eventual. Després tenim la cinquena categoria que són els alts càrrecs i el personal directiu.

És un més a més per diferenciar els alts càrrecs dels llocs de directiu, sobretot del sector públic. Es

nomenen en el cas de l'administració central o es designen a través d'una designació o un concurs en el cas del sector públic. Hi ha un règim mix. La condició jurídica del directiu depèn del vincle que tingui amb l'administració. És a dir, el règim jurídic del

personal directiu no és ni únic ni homogènic. Pot ser funcionari, si el directiu és un funcionari de carrera que ocupa un lloc de direcció, un funcionari de carrera que el nomenen director general. O pot ser laboral, si aquest directiu ha estat contractat com a personal laboral a les empreses públiques o de consorcis. Llavors, se'ls aplica un contracte d'alta direcció. Per això parlem d'un règim mixt,

d'alta direcció. Per això parlem d'un règim mixt, perquè aquesta condició jurídica depèn del vincle que tingui aquesta persona, ella en concret, amb l'administració. El directiu públic professional està previst a la llei 19-2014 de transparència i està ara mateix en

desenvolupament, anirà d'aquí a poc al Parlament, davant projecte de directiu professional. Té funcions de gestió i lideratge, I té una

professional. Té funcions de gestió i lideratge, I té una estabilitat condicionada als seus resultats i al govern que anomena la direcció de la seva estructura. Els exemples de directiu públic, que estan en procés de professionalització, perquè, com sabem, l'avantprojecte de llei està en tramitació, el director general

de patrimoni, el gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua, la directora de l'Institut Català de les Dones. Tots aquests són els personal directiu o els càrrecs.

les Dones. Tots aquests són els personal directiu o els càrrecs.

Aquí també trobareu una taula resum del personal i del seu règim jurídic, amb el que se li aplica, el lloc on presten el servei, les funcions principals i les dependències de qui depenen orgànicament i les competències que tenen de gestió, el tipus de personal. Aquí hem detallat una mica més de grau perquè trobarem que també

personal. Aquí hem detallat una mica més de grau perquè trobarem que també tenim personal a les universitats o personal al sector públic o personal docent.

que no us he posat en aquestes cinc grans categories, però que són personal d'administració i que presten serveis públics. A dia

d'avui, amb dades del 2023 que s'estan actualitzant, som 259.562 treballadors públics. D'aquests, 126.000,

treballadors públics. D'aquests, 126.000, gairebé 127.000, són funcionaris. El gran gruix. Som

treballadors funcionaris. Tenim gairebé 60.000 interins, laborals en tenim 73.000, gairebé 74.000, 208 els càrrecs, 167 eventuals i 653 altres directius. Aquests 653 altres directius és el

altres directius. Aquests 653 altres directius és el que tenim al sector públic instrumental. Tenim moltes entitats amb molts directius que gestionen i presten aquests serveis. Si ens fixem en els cossos per aquesta estructura, com sabeu,

l'organització del personal va per cossos, el cos d'administració general, el cos de seguretat, el cos de docent, exigència d'incendis, sanitaris, investigadors, serveis meditenciaris, diferents cossos per prestar. Això forma

part de l'organització. Organitzem aquesta estructura de personal per donar els serveis que tenim per llei assignats. Els que tenim més són de docents. Tenim 85.000

docents a dia d'avui. Després va seguit dels sanitaris, amb 70.000. Administració

i serveis, que som nosaltres, els que hem aprovat ara i jo mateixa, gairebé 70.000 també. Després tenim administració de justícia, serveis penitenciaris, acossos de

també. Després tenim administració de justícia, serveis penitenciaris, acossos de seguretat. Tenim gairebé 19.000 Mossos i Mosses.

seguretat. Tenim gairebé 19.000 Mossos i Mosses.

I després ja tenim investigadors i agents rurals. I principalment, si veieu, som un sector, el sector públic molt feminitzat. Molt feminitzat, sobretot per l'àmbit d'institucions sanitàries, docents i

molt feminitzat. Molt feminitzat, sobretot per l'àmbit d'institucions sanitàries, docents i administració i serveis, que és on hi ha més dones.

Conclusions. La Generalitat combina, com us he dit, una administració jeràrquica central amb un sector instrumental flexible. Va

des de la ideació i planificació fins a l'execució. I té dos tipus d'instruments diferents per fer una cosa i per fer-ne una altra. La planificació és decisió política i és jerarquia. partint del president i del govern i l'execució ha de ser àgil

és jerarquia. partint del president i del govern i l'execució ha de ser àgil i ràpida. I aquí tenim ENS que no tenen una normativa tan rígida com el

i ràpida. I aquí tenim ENS que no tenen una normativa tan rígida com el dret administratiu per poder executar de manera àgil i prestar un bon servei al ciutadà.

I aquí tenim el sector públic. És aquesta estructura dual, administració central i sector públic instrumental. Tenim diferents tipus d'entitats, organismes autònoms administratius, entitats de dret públic, que són les agències, empreses públiques que poden ser SA o SL, consorcis, fundacions públiques i administracions independents. I

el règim jurídic i de personal, l'administració central i els ens administratius ens basem en el dret públic, que són els funcionaris de les laborals, les empreses públiques i les fundacions amb el dret privat i personal amb règim laboral per l'Estatut dels Treballadors. Tots sigui qui sigui, estem subjectes a la

transparència, a la fiscalització i al bon govern, és a dir, a la bona gestió dels recursos públics. I com heu vist, el personal de la Generalitat, a dia d'avui, fins que no s'aprovi davant projecte de directiu públic, tenim quatre categories. Funcionaris de carrera, funcionaris interins, personal laboral i personal eventual. Aquest és una

mica el resum de com s'estructura i s'organitza l'administració de la Generalitat, que és a la qual acabeu d'aterrar i entrar. I això no perquè tinguéssiu, si no n'éreu coneixedors, si veneu de fora, una mica la visió de com funcionem.

Doncs fins aquí la meva part. Moltes gràcies i estic a la vostra disposició. Hola, bona tarda.

vostra disposició. Hola, bona tarda.

Comencem ara el mòdul 2, que és la relació funcionarial, drets i deures i els aspectes principals de la relació de serveis del personal funcionari de la Generalitat de Catalunya. Permeteu-me, que segurament ho haurem fet, però em presento, encara que sigui per educació. Jo soc el Carles Aguilar, soc assessor en matèria de

funció pública, en assessoria jurídica de la Direcció General de Funció Pública i intentaré ajudar-vos a fer aquestes sessions i explicar alguns aspectes bàsics que seran només complementari possiblement del que ja ho he estudiat per preparar el procés selectiu. Molt bé.

D'entrada, la primera qüestió que m'agradaria que quedi clara i és una miqueta una qüestió que l'escola estava molt preocupada i és que no parlem, la sessió no sigui per parlar només de normes o teoria. Això ja s'ha fet, això ja ho ha estudiat amb el procés selectiu i, per tant, parlarem una miqueta, intentarem anar una

miqueta més enllà, encara que, lògicament, és inevitable fer constantment referència normativa. Però, En principi, l'objectiu serà parlar una

referència normativa. Però, En principi, l'objectiu serà parlar una miqueta del sentit de la funció pública. Una vegada, possiblement, moltes persones ja porteu anys prestant serveis a l'administració de la Generalitat o altres administracions, i suposo que això us sonarà bastant, però veure una miqueta quin és el nostre rol, els valors que ens

han de guiar com a funcionaris públics i com funciona l'organització en la qual ens integrem, en aquest cas, a la Generalitat de Catalunya. Per tant, aquesta primera sessió...

serà més generalista per veure una miqueta l'enfocament d'aquests principis bàsics. Molt bé. Passem una miqueta o entrem una miqueta per feina i primer comentem els objectius de la sessió, una miqueta què és el que volem que quedi clar avui. En primer lloc, reflexionar sobre el significat

de ser funcionari públic dins la Generalitat. Què implica això? Implica

no es tracta, com us deia, de saber quina és la nostra tasca, quines són les nostres funcions, que per suposat les hem de saber, sinó com aquesta tasca contribueix a donar aquest servei a la ciutadania, que és l'última ràtio, la finalitat de la nostra feina, que és que com a part de l'administració es pugui

donar aquest servei públic. Per tant, aquesta com a idea principal, i el primer que hem de tenir clar és que formem part d'una administració, la Generalitat de Catalunya, està molt bé, m'ha aconseguit una feina fixa, però estareu amb mi que no és el mateix treballar a l'administració pública treballar a l'empresa privada.

Evidentment, els valors, encara que has de fer la feina bé en un lloc o en un altre, això és molt evident, però els valors o la finalitat que pot tenir una empresa privada o poden tenir les administracions públiques, hem de tenir clar que no és el mateix la finalitat i els valors del lloc en el qual estem prestande serveis. d'altra banda també comprendre

prestande serveis. d'altra banda també comprendre l'organització del personal i el lloc en el qual estem ubicats, una miqueta on estem ubicats. Per què? Perquè a l'administració pública ningú treballa de forma aïllada, la Generalitat tampoc és una excepció, d'acord? Estem dintre d'un sistema amb moltíssima gent treballant i

nosaltres no som més que un engranatge d'aquesta organització. No conec cap persona, cap funcionari que la seva feina sigui individual. no conec sempre està relacionada

individual. no conec sempre està relacionada amb la resta de l'equip, de la unitat, etc. Per tant, això ho anirem veient amb les dies positives posteriors. També intentarem identificar les funcions pròpies amb una perspectiva de valor i compromís. És a dir, la nostra feina té un sentit, té

un sentit, com deia abans, de servei públic, de valor públic, d'interès general, d'acord? Simplement,

el que hem de fer és fer la nostra feina. És a dir, això no vol dir que hem de fer res extraordinari. Vosaltres ja ho heu estudiat. Les normes,

els nostres drets i deures com a funcionari estan clars. Simplement es tracta de fer bé aquesta feina que tenim assignada, perquè si fem bé aquesta feina lògicament això repercuteix en un millor servir públic per arribar a la ciutadania fent les coses bé i és evident que una tasca administrativa que està ben feta lògicament

evita problemes en el futur. Molt bé, anem a veure si anem a avançar en aquests punts. Primera qüestió, deia que no volia parlar de normativa, però alguna referència sí que hem de fer, perquè la primera qüestió molt important és que no cal que coneixeu o sapigueu de memòria les normes. No, heu

fet un un procés selectiu, heu après moltes normes o heu estudiat moltes normes perquè dir que coneixem totes normatives és impossible, ja ho sabeu, d'acord? Però sí que hem de saber que existeixen, per a què serveixen i, quan les necessitem, poder consultar-les.

Hem de saber, lògicament, quins són els nostres drets i deures, que això serà una altra part de les sessions, evidentment, però hem de saber on estem. i hem de saber quan necessitem aquestes normes o on estan. Llavors, hi ha en independència que pugui faltar aquí una llei, perquè, per exemple, no he fet referència a la normativa sobre incompatibilitats, però, en definitiva, hi ha una normativa bàsica estatal, que seria el Trever, per

al Real Díctil Legislatiu 5.2015. A partir d'aquí, les comunitats autònomes, en el cas de Catalunya, ho desenvolupem al Díctil Legislatiu 197 i la Llei 8.2006, com deien, hi ha altres matèries sobre incompatibilitats, i tota la reglamentació que ve a partir d'aquí. No és el moment ara de parlar de normativa,

simplement que hem de saber que existeixen i hem de saber perquè nosaltres, al llarg de la nostra carrera administrativa, lògicament en moltes ocasions haurem de consultar aquesta normativa. Arribarà

a un punt que moltes coses ja ens la sabrem i no farà falta, però hem de saber on està. El que sí que em agradaria destacar, quan parlo dels tipus d'empleats públics, quan parlem d'aquests tipus d'empleats públics, ens centrem una miqueta en els funcionaris de carrera, d'acord? I, si recordeu, si ho vau veure amb la matèria quan vau estudiar, si ho recordeu, els

funcionaris en concret els funcionaris de carrera, però els funcionaris en general, tenim una relació estatutària de dret administratiu, que això queda com molt abstracte, i això és molt important que ho sapiguem, perquè els nostres drets i deures estan a les lleis i als reglaments. Ja ho sabeu, no tenim, si fa temps que treballeu, la gent

que fa poc que ha començat, potser diu, no, però aquí hi ha convenis col·lectius o... No, aquí la persona elabora sí, però els funcionaris de carrera en concret no.

o... No, aquí la persona elabora sí, però els funcionaris de carrera en concret no.

No tenim contracte, no tenim conveni col·lectiu, diguéssim que... els funcionaris no tenim un dret adquirit, que ja ho tenim en un conveni. No, ens regim per la normativa. I això és important perquè això vol dir que no tenim sempre un dret

normativa. I això és important perquè això vol dir que no tenim sempre un dret adquirit de les restes condicions de treball, sinó que això pot anar variant en funció del que estableixi la normativa, precisament perquè els funcionaris públics formem part d'aquest enganatge de l'interès públic. És una idea que hem de tenir molt clara. Això sembla una mica

l'interès públic. És una idea que hem de tenir molt clara. Això sembla una mica negatiu, però anem a lo positiu, perquè heu fet un procés selectiu, us han romenat, heu heu pres possessió, això implica que teniu unes retribucions, aquesta és la part que lògicament més ens interessa. Però hi ha una qüestió també molt important i és la nostra relació de caràcter permanent dels funcionaris de carrera

amb l'administració, tenir aquesta relació amb caràcter permanent, que no és un regal, ja hem fet un esforç perquè tothom que ha volgut s'ha pogut presentar en processos selectius, i ha accedit a la condició de funcionari i funcionària de carrera. Estem d'acord. Són

processos de concurrència que qui vulgui es pot presentar i, lògicament, qui aprova les proves i amb els mèrits aconsegueix la plaça, anem a dir que s'ho ha guanyat. Això estem d'acord, això és evident, però jo sempre dic una cosa, i és que això no és gratuït. Això que tinguem una relació amb els

funcionaris de carrera per tota la vida, no és gratuït. Perquè, com diu la Constitució, la llei ha de garantir la imparcialitat de les funcions dels empleats públics. I, precisament, aquest és un eix fonamental que m'agradaria insistir, perquè aquests

empleats públics. I, precisament, aquest és un eix fonamental que m'agradaria insistir, perquè aquests drets que tenim, a vegades, o deures a vegades, que com a funcionaris, ostres, la nostra relació, ho diu la norma, això podria variar? Sí, però aquesta relació permanent de servei excepte que vulguem, ja sabeu, es pot perdre la condició de funcionament

de carrera, però com no sigui que renunciïs voluntàriament o que et jubilis o que perdis la nacionalitat, si feu una miqueta en memòria del procés selectiu, si ha sigut objecte d'estudi, o que ho sancionin, una sanció de separació del servei, llavors seria com un acomiadament al personal laboral, o

en un procés penal la pena consistís en inhabilitació ja sigui absoluta o especial. Si no és per aquests motius, que estem parlant una miqueta excepcionals, tenim aquesta relació de servei permanent. I això és el que ens dona la força per aquesta imparcialitat, per aquesta independència i perquè nosaltres també siguem

els funcionaris de carrera, siguem els garants i les garants que es respecta la normativa i es respecta l'egalitat. Jo crec que aquest és un punt molt important perquè, clar, sembla una miqueta... tot això que es parla queda una miqueta en abstracte. Això és molt bonic, aquests cursos, etcètera, però jo crec que, jo personalment m'ho

abstracte. Això és molt bonic, aquests cursos, etcètera, però jo crec que, jo personalment m'ho crec, fa molts anys que estic a la funció pública i molts més de funcionari de carrera, però crec que són els valors que, amb més o menys mesura, ens hem d'aplicar, d'acord? Com anirem bé. Per tant, considero que és important.

En altra banda, també per agafar els cossos i escales, que ara potser no li doneu importància, ja esteu amb un cos o amb una escala, d'acord? Però és molt important perquè aquest calaixet amb el qual heu entrat, algunes persones que em coneixen que poden venir a la sessió, que ja fa molts anys que ens coneixem, doncs aquest calaixet amb el qual entrem, que és el cos o l'escala, que s'entra a formar

part d'aquest cos o escala en funció d'un procés selectiu, però el que es busca és per fer unes funcions, que us ho escala, és més important. Hem d'anar una mica més enllà i és important que ho sapigueu. Per exemple, La carrera professional la desenvolupareu, espero que estigueu molts anys com a funcionaris i funcionàries de carrera, la

desenvolupareu en el cos o escala. Us moureu, la carrera vertical, la possibilitat d'optar a altres llocs, concursos de mèrits i capacitats, la carrera vertical, o una vegada obtingueu un lloc de treball, la carrera horitzontal, el grau personal o la que sigui en cada moment, perquè sempre això pot

anar variant en funció del que digui la normativa, des de fa molts anys és el grau personal, però pot variar, evidentment, que seria el mateix joc de treball. Tot

això ho fareu amb el cos. Vosaltres heu entrat en un cos i esteu en aquest cos i heu de fer la carrera aquí. Sense perjudici, lògicament, que pugueu optar a formes de promoció interna com a part de carrera professional, perquè, clar, us podeu presentar els processos que vulgueu. Però també dintre del que és la carrera professional

dels empleats públics o dels funcionaris en concret, tenim la possibilitat de promoció interna. I

és el canvi de cos. Per això la figura del cos és molt important. I

molt important que ho sapigueu, perquè ara potser no ho necessiteu, però amb el temps potser sí que us ho plantegeu. I és que podeu canviar de situació administrativa. Perquè

presteu serveis com a interia en un altre cos o escala, llavors podeu demanar una excel·lència voluntària per interès particular, com veurem, o perquè heu superat un procés selectiu de la mateixa o una altra administració, llavors quedareu amb excel·lència pericòpia utilitats en un cos i en l'altre estareu en actiu. Per tant, la situació administrativa es

declararà respecte del cos o escala, no respecte a l'administració. Per tant, aquestes qüestions són importants que les tingueu clares, possiblement ja ho heu estudiat, però és important al llarg dels anys que teniu pel davant, espero que siguin molts, que ho sapigueu i ho tingueu clar. Respecte als

grups o subgrups de classificació, que és una classificació antiga ja de preconstitucional, o com a mínim des de la llei 3084, els grups de classificació o subgrups, ara a partir del Treveb hi ha subgrups també, bàsicament el que determina... Els cossos s'agrupen en funció

del nivell de titulació exigit per ingressar. I això és tan important. Això és

el que determina les retribucions bàsiques a tot l'Estat. Totes

les persones que estan al subgrup C1 tenen el mateix import de sou i triennis, o els del subgrup A2, o subgrup A1, o subgrup C2, o les agrupacions professionals.

Això implica que la Llei de Pessupostos de l'Estat ens indiquen els imports de les retribucions bàsiques sou i trienis. I, per últim, també molt important, i ara lligo amb la següent diapositiva, la relació de llocs de treball, que és la principal potestat d'organització o d'autoorganització de la Generalitat. Per què?

Perquè... La relació de diòx de treball no és un document que ens quedi molt llunyà, que a vegades sí, perquè al llarg de tota la vida potser tu necessites consultar-ho per un tema personal, potser una, dues, tres vegades en tota la teva carrera o cap. explico. Sembla un document una mica

llunyant, però sí que és una eina útil per entendre una miqueta la feina del teu lloc de treball i el recorregut que pots tenir professionalment. D'acord? Allà estan

totes les places regulades, d'acord? I, per tant, aquesta eina clau per conèixer els requisits i les característiques del lloc de treball. Evidentment, evidentment, hi ha dues coses molt importants.

La primera, que sempre ho dic quan parlem de la relació de llocs de treball, la relació de llocs de treball és És precisament això, una relació de llocs, no de persones. Això que quedi molt clar, que és la primera qüestió que hem de

de persones. Això que quedi molt clar, que és la primera qüestió que hem de saber. I, lògicament, que tot això estigui publicat amb les característiques de tots els llocs,

saber. I, lògicament, que tot això estigui publicat amb les característiques de tots els llocs, evidentment és una garantia de transparència. Però sí que és veritat, i ho dic ara una miqueta també, una mica entre parèntesi, que no és el mateix...

depenent d'una tipologia de lloc de treball, de lloc base, que anem a dir que amb independència del departament on estiguis, més o menys pots tenir les mateixes funcions, o que estiguis parlant d'un cos especial, o que estiguis parlant de llocs singulars, o llocs de comandament, evidentment tot això canvia molt. Però encara que estem parlant de llocs bases,

per exemple d'administratius, d'auxiliars administratius, llocs base, d'acord?

Això... La RLT et pot donar també molta informació. Pot donar molta informació perquè potser tu tens la intenció d'anar a un altre lloc de treball, que tens tota aquesta informació, com dic aquí, et permet valorar altres llocs de treball, però el fet de conèixer l'organització et permet també veure... Ostres, a mi m'aniria bé anar-me en

aquesta zona geogràfica, perquè potser és el que et preocupa en aquest moment, o a mi m'agradaria enfocar perquè jo... soc funcionari d'aquest cos, però a mi m'agradaria enfocar-me més en el tema de justícia o en el tema de medi ambient o en el tema... Llavors, a partir d'aquí, tu has de veure i possiblement per ocupar

determinats llocs és possible que demanin una determinada titulació o poden demanar determinada formació, que no serà obligatori per ocupar el lloc, a vegades la titulació sí pot ser-ho, sempre que no sigui superior a la que tens tan exigit per accedir al cos o escala, però que tota aquesta informació... tens a la relació de lloc de treball. Per tant, tenir tota aquesta informació

t'ajudarà a orientar el teu futur professional, perquè tindràs la informació dels llocs amb els quals et pots moure o que en el futur vulguis moure't professionalment, valorar si t'interessa o no. Evidentment, com a idees

principals, clar, possiblement, sense entrar més en detall, doncs possiblement tindràs més opcions, perquè potser ja tens coneixements per moure't si és dintre del mateix departament. Però, escolta, però jo ara que he començat, evidentment, depèn del lloc, del

mateix departament. Però, escolta, però jo ara que he començat, evidentment, depèn del lloc, del cos amb el qual esteu, evidentment, això no voldria jo ara fer que això et sembli tot molt fàcil, que no és el cas, però jo em puc marcar uns objectius de futur, si jo treballo, tinc aquesta formació, estudio, jo em puc marcar aquests

objectius? La meva opinió, que fa bastants anys que treballo a l'administració, és que sí,

objectius? La meva opinió, que fa bastants anys que treballo a l'administració, és que sí, Si vosaltres teniu dues opcions, mantenir-vos una miqueta fent la feina correctament i sense més ambició, això és perfectament lícit, o potser voleu aspirar a moure's dintre del cos, a ocupar altres tipus de lloc i fer altres feines. Això

és possible? Sí, és possible. Jo penso que ho hem de tenir i sobretot quan amb les opcions de... carrera professional,

en concret els concursos de trasllats, doncs home, quan... Evidentment, quan més gran sigui el cos o escala, tindreu més possibilitats de moure-us i que hi hagi més llocs. I

quan estem parlant de cossos petits, que a vegades a la Generalitat tenim cossos molt petits, doncs evidentment aquí tot això que estem dient lògicament es complica. Però jo crec que la idea principal sí que Recomano que vosaltres feu aquest exercici de, en el moment que tingueu una curiositat o ganes

de canviar de lloc, etcètera, valoreu la possibilitat de veure la relació de llocs de treball. D'acord? Molt bé. Accedir a la funció pública no és

treball. D'acord? Molt bé. Accedir a la funció pública no és només obtenir una plaça a l'administració, sinó assumir un compromís amb la ciutadania i les institucions públiques. Bé,

Primera qüestió, ho he dit una miqueta abans, no és el mateix treballar a l'administració que... l'empresa privada, no? És a dir, a l'administració

que... l'empresa privada, no? És a dir, a l'administració pública no es treballa per benefici propi, mai, o de l'empresari, això és evident, d'acord, sinó que es treballa per l'interès general. Jo crec que això sí que és una idea important. I jo el que m'agradaria, dintre la meva humilitat, per suposat, perquè jo

idea important. I jo el que m'agradaria, dintre la meva humilitat, per suposat, perquè jo no soc ningú per dir aquestes coses, però sí que em crec, jo sí que em crec, espero que vosaltres també encara que a vegades costa, a vegades és difícil, depenent on estem treballant, però els empleats públics som els garants que som

aquesta cara visible de l'administració, som aquesta cara visible de l'administració, i els garants que es compleixin aquests principis que inspiren el servei públic. Jo això sí que m'ho crec i jo crec que ens ho hem de creure. Jo crec que sí que ens ho hem de creure. Per exemple, amb el compromís amb la ciutadania,

les institucions públiques, d'acord? És evident que heu accedit, que ja teniu una feina fixa, però aquest vincle i aquestes amb la institució pública el tindeu de forma permanent. O

sigui, aquest objectiu, en teoria, permeteu-me que digui en teoria, és el que ha de guiar la vostra actuació sempre. I jo el que sempre dic, ha arribat a aquest punt, i em sembla molt important, és que tot això que estic dient no es tracta d'una qüestió ideològica, d'acord? Sinó... que és un tema institucional. O dit d'una altra manera, un partit polític o un

institucional. O dit d'una altra manera, un partit polític o un govern té aquesta idea del que és el servei públic i un altre partit polític no. Això és un tema ideològic. Això és un tema, considero, d'institució. Quina és la

no. Això és un tema ideològic. Això és un tema, considero, d'institució. Quina és la finalitat de la institució i nosaltres ser aquesta primera cara de l'administració i que hem de garantir que es compleixin tots els principis.

Recordeu els principis d'actuació, més o menys aquí una mica per sobre, però el servei a la ciutadania, l'interès general, legalitat, igualtat i no discriminació, eficàcia, eficiència, objectivitat, transparència, sí, tots aquests principis els hem de fer nostres, perquè són principis de l'administració, però sempre dic que

ens l'hem de creure. Molt bé.

I, per últim, respecte a aquesta responsabilitat que tenim els empleats públics, hem d'intentar donar respostes a les necessitats reals, perquè la ciutadania... Perdoneu-me, faig un altre parèntesi, per favor. amb un pla teòric, que jo ja sé i jo també he tingut situacions, que és difícil, això

que estic dient, és més complicat d'aplicar, però en general sí que hem de tenir aquesta visió de donar resposta a les necessitats reals, d'acord? En cap cas, vull dir, hem d'aplicar la normativa, això és evident, tot això que ho he estudiat, evidentment, és important, per suposat, i hem de conèixer la normativa, però aquesta normativa l'hem d'aplicar, o hem de saber-la aplicar amb criteri, i amb aquesta última finalitat, que és el servei

públic, i ha de ser la nostra darrera referència.

Molt bé. Permeteu-me que vegi una miqueta d'aigüeta. I

continuem. Valors i principis del servei públic. Jo he destacat uns principis que considero que han de regir la nostra actuació. Servei a

l'interès general i vocació de servei públic... objectivitat, imparcialitat i legalitat a l'exercici de les funcions, responsabilitat i realitat institucional i cooperació, integritat, honestedat i rebuig de qualsevol ús personal de recursos públics, transparència i accés a la informació pública amb respecte a la confidencialitat, això ho veurem ara una miqueta també,

i exemplaritat. Aquests són uns quants, perquè ja sabeu que la normativa diu més, o

i exemplaritat. Aquests són uns quants, perquè ja sabeu que la normativa diu més, o us sonarà possiblement algun més, però Jo vull destacar aquests, em sembla una miqueta els més destacables. Per exemple, pel que fa a l'interès general i la vocació del servei

més destacables. Per exemple, pel que fa a l'interès general i la vocació del servei públic, implica que hem de posar per davant l'interès col·lectiu que l'interès personal. Això és evident. Nosaltres, aquesta actuació sempre en sentit públic, sempre

personal. Això és evident. Nosaltres, aquesta actuació sempre en sentit públic, sempre objectivitat, sentit públic, etcètera. Jo penso que això...

crec que ho teniu bastant clar. Respecte a l'objectivitat, imparcialitat i legalitat, totes les nostres decisions, totes les que prenem, algunes tindran efectes a l'exterior, altres quedaran dintre l'organització, però totes s'han de basar en criteris objectius, d'acord? Mai hi ha opcions personals, d'acord? Mai hi ha opcions personals. I aquesta imparcialitat a la que faig

referència, això garanteix la igualtat de tracte dels ciutadans, que això també és molt important.

En tot cas, arribem aquí una miqueta a objectivitat, imparcialitat i legalitat. La legalitat,

fixeu-vos que, per una banda, és el límit i, a la vegada, és la garantia de l'actuació administrativa. O sigui, la legalitat no és només una part negativa, o no és una part negativa, sinó al contrari. Sí que, per una banda, és el límit, amb el qual no podem accedir-nos del que diu la norma, però, a la

vegada, hem d'entendre o ens hem de creure que és la garantia de l'actuació administrativa i, per tant, de la nostra actuació com a funcionaris públics.

Respecte a la responsabilitat, la realitat institucional i la cooperació, lògicament, quan prenem les nostres decisions hem d'assumir les conseqüències de la nostra actuació. Això ho veurem una miqueta quan parlem de la responsabilitat del règim disciplinari, per suposat, ja ho dic ara, equivocar-se o

cometre un error, en cap cas això no passa res, o relativament, a més amb els canvis que hi ha hagut de normativa, que no és el meu, el de la llei 26-2010, que no s'objecta de parlar-ho ara. Però un error involuntari, lògicament, d'això no estem parlant. D'això no estem parlant perquè això tothom, posem una miqueta una expressió, tothom té dret a equivocar-se. Això no és el que està malament, sinó que

serien altres actuacions lògicament. Respecte a la integritat, la honestitat, el rebut de qualsevol ús de recursos públics. Evidentment, ja sabem que els recursos públics tenen una finalitat, estan destinats a una determinada finalitat i els empleats públics Sembla una mica que ho hagi de dir, sembla una mica

de perogruyo, però evidentment aquesta integritat, aquesta nostreitat, aquests recursos públics, lògicament nosaltres hem de fer la nostra feina i això no ens hem de beneficiar.

Disculpeu, perquè jo crec que això és inclús molt obvi, però important comentar-ho. Sí que

em sembla interessant la transparència i accés a la informació. per una

banda, d'acord? És un dret i és important que hi hagi aquesta transparència, inclús dintre de l'organització i fora, de cara a la ciutadania, d'acord? Però sempre, i que ho tingueu molt present, no seré jo ara qui entri en temes de protecció de dades, d'acord? Però aquesta confidentialitat també és molt important. Per tant, hem d'equilibrar la

dades, d'acord? Però aquesta confidentialitat també és molt important. Per tant, hem d'equilibrar la transparència amb la protecció de dades. Això ja és un consell, ja diria, quasi important.

a nivell personal. Sempre hem de vetllar per aquesta transparència, però, ojo, amb el tema de dades, aquí sí que és especialment delicat i, per una possible responsabilitat, etcètera, ja he dit abans que un error no hauria d'anar més enllà i, en principi, no hauria de tenir conseqüències disciplinàries, però que ho tingueu clar, que

heu d'anar molt al tanto amb el tema de la protecció de dades. D'acord? En

tant, transparència sí, però, ojo, equilibrat amb la confidencialitat i la protecció de dades. I, per últim, l'exemplaritat respecte a les persones i compromís amb la qualitat del servei. Evidentment, el

comportament del personal públic té un efecte multiplicador. És a dir, quan veus un país, una administració, l'administració és la primera, que només hi ha corrupteles i que només hi ha, i no parlo d'Espanya, a Espanya hi ha altres coses també, o Catalunya, lògicament sempre pot

haver determinades persones, però entenc que no està tan generalitzat com a mínim entre els empleats públics, crec, vull creure que no és així, però sí, us dic això i us podeu imaginar determinats països on la corrupció o la corruptela Evidentment, en aquells països on els primers que donen

l'exemple són els empleats públics, a vegades els polítics no ho podem evitar, però també hi ha de tot, també per suposat. Però, lògicament, té un efecte rebot, té una conseqüència, un efecte, crec, positiu per a la ciutadania, penso, i espero que compartiu aquesta afirmació. Aquests valors...

com deia, no tenen només un sentit normatiu, sinó que defineixen una manera de ser i de fer com a servidors públics, d'acord? Orientar el bé comú, la confiança ciutadana i el funcionament rigorós de les institucions. Espero que tot això us estigueu creient, que sempre ho dic una miqueta mitja en broma, però totalment de veritat, tal com ho

dic. Aquests valors es manifesten al nostre dia a dia, a la nostra feina, d'acord?

dic. Aquests valors es manifesten al nostre dia a dia, a la nostra feina, d'acord?

com es tracta un usuari, com es prena una decisió, com es dona resposta a les demandes, com es gestionen conflictes... El dia a dia és important.

Quan arribo a aquest punt, sempre m'agrada dir una qüestió. Com a

ciutadans o administrats, que segurament els que ja tenim una edat segur, o jo ho he vist, és a dir, jo recordo fa molts anys el que era anar a determinades administracions, no diré quines, vosaltres feu una mica aquest pensament, i com funcionava, com ens atenien a nosaltres com a usuari. Inclús pot passar avui

en dia, però quan arribo a aquest punt dic com ens agradaria, si heu patit aquesta, anem a dir, ho heu patit en contra, que usat és un funcionari públic i possiblement no ha sigut la manera correcta, o vosaltres us heu sentit menys preaig, o inclús amb un abús de poder, o us heu sentit que no us han

donat resposta... us ha pogut passar alguna vegada, doncs crec que

donat resposta... us ha pogut passar alguna vegada, doncs crec que això precisament és el que nosaltres hem d'intentar visualitzar i empatitzar precisament amb la persona que hem d'atendre, sobretot si treballem canal públic o atenem telefònicament, etc. La primera pantalla, evidentment, moltes de les nostres feines, per suposat, difícilment

arribarem a atendre un ciutadà directament, però manteneu el que vull dir. Hem

de tenir aquest exercici d'empatia, aquest exercici d'empatia, i dir, bueno, escolta, a mi, que possiblement m'ha passat que quan he anat a una administració sobretot fa anys, que era un drama. O sigui, era... Esto cerramos ahora, o ahora no está, o esto es otra ventanilla, una miqueta aquestes bromes que a vegades es diuen dels funcionaris.

Home, jo crec que aquí s'ha evolucionat moltíssim. Jo ja porto més de 36 anys treballant a l'administració i jo crec que s'ha evolucionat molt. I esperem que encara s'evolucioni fins a arribar a l'objectiu de fer-ho tot al 100% bé. Difícil, eh?

Però aquesta idea de tractar la ciutadania amb tots aquests valors que estem fent referència.

Per exemple, amb l'atenció a la ciutadania per respondre amb empatia i objectivitat d'acord amb la normativa, això ja serveix bé l'interès públic. És a dir, no hem de fer res més del que diu ni més ni menys del que diu la normativa, que per això tenim unes funcions i ens regim per uns protocols que ha de tenir la nostra unitat i una normativa. Això sempre, però el que vull fer

referència és que aquesta feina, si la fem amb empatia i totalment amb objectivitat, això ens ajudarà. Per exemple, Per exemple, una persona, has d'atendre una

ens ajudarà. Per exemple, Per exemple, una persona, has d'atendre una persona enfadada perquè li han denegat un ajut. O, per exemple, jo, millor, del SOC que arriba, o d'altres, moltes altres administracions, però, bueno, hòstia, no m'han pagat això, o encara no està res sol, i, clar, venen a vegades amb uns

aires que és difícil, a vegades ja això et costa tenir aquesta empatia i, lògicament, a tothom ens pot costar més o menys. Però, Escoltar la persona, explicar-li els motius, indicar-li els terminis, quina és l'alternativa, quins recursos té, jo crec que això, explicar-li, l'altra persona pot estar enfadada, però si nosaltres tenim aquesta actuació, en

principi, com a mínim l'altra persona no es podrà retreure absolutament res. Jo

crec que el que es tracta és això. important. Això no estic dient que hem de cedir a la pressió, que més d'una vegada, amb els anys que porto, lògicament han arribat situacions que a vegades no són fàcils de gestionar, evidentment.

Però no es tracta de cedir a la pressió, sinó de tractar amb aquest respecte, amb aquesta empatia, amb aquest rigor normatiu, a la persona que està fent la consulta.

Jo crec que és una cosa que tothom, suposo que entén, i que això ajuda segurament a millorar moltes situacions de conflicte. Un

altre exemple, una derivació responsable, també seria un exemple de bona actuació en el servei públic, adreçar correctament un usuari al servei adequat mostra coneixement de l'organització i compromís amb la resolució. Clar, si ve un ciutadà A tots ens ha passat, jo crec, a molts anys, inclús una trucada telefònica. Tens activat la

teva trucada, les teves trucades, i estàs al districte, al districte administratiu, com m'ha passat a mi, i des de preguntar per un tema d'una custòdia d'un menor a un tema d'una subvenció del Departament d'Economia... Ostres, clar, no és el

mateix penjar la persona i dir, oiga, això no es fa en a mia, per la meva manera, fer una mica la broma, no és el mateix que intentar buscar. Si ja pots inclús transferir la trucada, doncs fantàstic. Escolta, mira, aquí no és aquí, però espera un moment que et passo, o això miri bé, o això és l'altre departament, o això

és aquella tal, ha de preguntar per aquesta persona. Clar, tot això, també la persona ho rebarà en principi, positivament. O jo, per exemple, com m'ha passat, ostres, doncs mira, em sap greu, espera un moment, a veure si t'ho puc localitzar. També

depèn del moment de la feina, també depèn... Però bé, que a vegades, a nosaltres, que és una situació que ens pot passar bastant sovint, al llarg de la nostra jornada laboral, per dir-ho d'una manera, a nosaltres, a vegades, no costa res A vegades sí que costa perquè estem molt enfeinats, però manteneu, en la mesura

que es pugui, intentar derivar-ho correctament. També és una cosa que no costa res, a priori, i també facilitar aquestes solucions també forma part d'aquest servei públic. O, per últim, Transparència i integritat. Informar amb

públic. O, per últim, Transparència i integritat. Informar amb

rigor dins la pròpia organització i comunicar els errors de manera constructiva demostra integritat i compromís i ajuda a prevenir errades futures. També em sembla molt important, perquè estem parlant del ciutadà, estem parlant de l'administrat, però dintre de l'organització també és important aquesta idea de transparència i integritat. És a dir, si detectes un error, per exemple,

si detectes un error... expedient, que en un determinat moment s'ha comès un error. Doncs, lògicament, has d'informar els superiors o els companys, l'equip que ha realitzat aquesta

error. Doncs, lògicament, has d'informar els superiors o els companys, l'equip que ha realitzat aquesta gestió, i s'ha de corregir l'error, d'acord? I deixar constància de què ha passat això.

Per què? Perquè deixar, d'alguna manera, deixar morir aquest error, doncs això, amb el temps, pot tenir les conseqüències molt pitjors. Quina seria la idea?

Doncs, que El fet de corregir aquests errors i de posar-los en coneixement de l'organització, en cap cas, és una feblesa per part nostra, com comentaré una miqueta després, sinó forma part de la nostra responsabilitat, la nostra honestedat i evitar que això acabi amb un problema més gran. Per tant, no

passa absolutament res i el que he dit abans, cometre un error puntualment, cometre un error...

Sense, lògicament, anar a dir, clar, si es fa voluntàriament, estem parlant d'una altra cosa, estem parlant del dolor, però bueno, no és el cas. Però manteneu, vull dir que l'error humà és una circumstància que tothom pot tenir i no passa absolutament res si s'ha de rectificar, d'acord? això, evidentment, la vostra pràctica diària us dirà,

potser aquell error no té la més mínima conseqüència, però tampoc és tan malament dir, escolta, ha passat això, no passa res, perquè el ciutadà en aquest cas, lògicament, no té cap incidència, etcètera, però, escolta, per properes vegades, perquè a vegades aquell mateix error sí que pot tenir alguna conseqüència. Per tant, també és important que això ho tinguem clar. D'acord? Seguim.

clar. D'acord? Seguim.

heu fet, o és segur que per superar el procés selectiu, això ho tinc claríssim, tots els que hem apolat oposicions, com és el vostre cas, doncs heu tingut un rol que ha sigut molt dur, ha sigut molt dur tota la inversió de temps, de diners, de sacrifici familiar, etcètera, però ara hi ha un canvi de rol. ni millor ni pitjor, és una altra cosa.

rol. ni millor ni pitjor, és una altra cosa.

Ara la idea ja no és treure millor nota, és evident que ara no hem d'anar a buscar nota, sinó ara veure com podem aquest coneixement que tenim i la nostra feina, a veure què podem aportar al servei públic. D'entrada fer la nostra feina bé, punto, no es demana res més, però que ha canviat, ha canviat una miqueta

el tema. Per què ho dic? Perquè tot allò que heu estudiat, que moltes vegades

el tema. Per què ho dic? Perquè tot allò que heu estudiat, que moltes vegades quan comenceu a estudiar dius, ostres, quin rotllo de tamari, quines coses he d'estudiar, aquest coneixement és necessari, tenir una base, però lògicament, com us deia al començament, sobretot on he d'anar a buscar, tenir una miqueta

aquesta idea, d'acord? Però aquest coneixement, una vegada esteu prestand serveis a l'administració, aquest coneixement no és suficient, sí? ja n'hi ha prou per aprovar, però després hem de veure el dia a dia com hem d'anar aplicant, com hem d'anar aplicar, interpretar tota aquesta normativa, que això amb el dia a dia i amb els vostres

companys i superiors, companys i companyes, doncs lògicament anireu tancant el cercle, o s'hauria d'anar tancant el cercle de veure com es fan les coses i anar aprenent, perquè hi ha una cosa molt important i és que quan treballem a l'administració, quan prestem servis com a funcionaris de carrera, funcionaris d'interims és igual, cada unitat

té la seva forma de treballar, els seus ritmes, les seves dinàmiques, tu allà aterres, allà de nou... d'un altre, o vens del carrer, per una manera de treballar a la privada, o de l'atur, o vens d'un altre departament, ostres, i d'entrada, doncs podria ser que, home, evidentment s'ha de treballar conforme a la legalitat, no? Però a banda que es treballi conforme a la legalitat, doncs pot haver dinàmiques, pot haver coses que

tu potser no acabes de compartir, no? Recordeu

que no tot és teoria, d'acord? No tot és teoria, sinó que, possiblement, quan veieu Possiblement, quan veieu que les coses fan de determinada manera o que quan faci això la norma diu això i ho hem de fer, però mira, si tens aquesta altra precaució, millor, perquè resulta que després això serà millor perquè totes aquestes qüestions és el que, a banda de la normativa que coneixeu,

aquestes dinàmiques dels grups, de les unitats on aneu a treballar, o a prestar serveis, lògicament us han d'ajudar a créixer i a millorar. També és veritat que en algun cas, ho dic una mica... per tenir en compte també que, si lògicament hi ha alguna qüestió que creieu que

normativament o professionalment es pot millorar, lògicament també heu de fer les vostres apreciacions. Però, en principi, la idea seria aquesta, que entres

apreciacions. Però, en principi, la idea seria aquesta, que entres en un nou lloc, llavors entres en unes dinàmiques, a vegades ens poden costar, si venim del carrer... molta gent que ve de l'empresa privada i potser, com jo en el seu moment quan vaig començar, també xoca molt, però has

d'anar adaptant-te d'alguna manera i tota aquesta normativa, tot això que hem après, anar aplicant-ho en funció també del lloc on estàs i amb els coneixements que et va donar l'equip de treball, els superiors i l'equip de treball dels teus companys i companyes.

Molt bé. Una vegada comencem amb el nou lloc de treball. Repeteixo, potser hi ha algunes persones que ja heu treballat a l'administració, ja ho coneixeu de sobre i us demano disculpes perquè jo no soc ningú per donar aquests consells, però sí que penso que poden apuntar. La primera qüestió clara, l'adaptació requereix temps.

Escoltar, preguntar, observar, aprendre. D'acord? Doncs,

hi ha una qüestió que està clara, que ningú, bueno, ojalà, però no s'espera que ningú, quan comença amb una unitat o accedeix a un cos o escala, tingui el coneixement immediat. No, tu, com has estudiat l'oposició, tu ja has de saber de tot.

coneixement immediat. No, tu, com has estudiat l'oposició, tu ja has de saber de tot.

Està clar que no, tothom comparteix aquesta idea, d'acord? Però sí que es pot demanar, i és una mica tal, que jo vull d'alguna manera transmetre, doncs, que sí que és important aquesta situació ni aquesta actitud adequada. Jo he entrat amb uns coneixements, alguns ja inclús m'he pogut oblidar, perquè em sona una cosa i altra, ja sabeu que passa a vegades molt de temps, i jo vaig estudiar amb el seu

moment, però això no ho recordo. Però el que és innegociable, per dir-ho d'alguna manera, és aquesta actitud, aquesta actitud de... Tu no

arribaràs tot aprés, segurament, en domini de tot el tema, ni segurament aprendre's en uns dies. Això hi

ha un procés que s'ha d'anar observant, tenir aquesta actitud d'adaptar-se. Consell,

actitud d'adaptar-se. Consell, lògicament, també és molt important i a vegades se'ns passa això... També jo

crec que ha passat que a vegades el lloc on vas a prestar serveis van tan desbordats i tothom va tan a lo seu, que a vegades costa, però aquest mal endèmic de l'administració, perquè això passa molt, en moltes administracions, en molts llocs, nosaltres, que no ens tiri cap a enrere, que a

vegades és el que primer ens ve al cap, no? Escolta, doncs mira, si no m'ensenyen o no m'ho diuen o no m'expliquen, bé, intentem ser proactius i proactives.

Ja sé que és difícil, en algunes unitats que a vegades pel volum de feina o pel tipus de feina és complicat, però jo crec que això, quan aproves una posició, et falten moltes eines per treballar o quan canvies de lloc de treball.

Moltes vegades venir de la mateixa administració no assegura que sàpigues el que s'ha de fer al nou lloc de treball. Per tant, aquesta adaptació i aquesta actitud jo crec que és important. També és important gestionar, com dic aquí, les expectatives amb realisme, perquè clar, moltes vegades nosaltres estudiem, d'acord, veiem una mica el que diu

la norma i ens imaginem, fem una miqueta l'imaginari del que és l'administració o quan canvies de departament. Això també no cal que us ho expliqui les persones que a vegades heu canviat que t'esperaves una determinada... Bueno, doncs per què no? Doncs mira, ha anat aquí perquè és d'aquesta matèria que m'agrada. Després resulta que del que

t'agrada res. Per tant, a vegades hem d'acceptar aquestes diferències entre

t'agrada res. Per tant, a vegades hem d'acceptar aquestes diferències entre el que és i el que t'esperaves, les hem d'assumir per una miqueta d'alguna manera evitar aquesta frustració. A veure, jo soc conscient, assumeixo, i lògicament el que he de fer és

intentar adaptar-me amb la mesura que pugui anar canviant Si t'acaba agradant el lloc de treball, fantàstic, i si, pel contrari, allò que tu desitjaves, etcètera, per això la nostra carrera administrativa, i esperem que hi hagi concursos de forma molt freqüent, per això tenim aquesta possibilitat de

moure'ns. Per tant, aquesta actitud oberta i receptiva

moure'ns. Per tant, aquesta actitud oberta i receptiva facilita la integració i el creixement personal, d'acord?

aquí també dic una qüestió important i no... Sobretot em sap greu per la gent que porta anys, perquè jo porto molts anys, però jo sé que aquí hi ha gent que porta molts anys a l'administració i sabem del que estem parlant, i per tant no m'agradaria vendre coses que no són. Però aquesta

actitud oberta i receptiva que dic aquí és estar disposat a aprendre i adaptar-se, i per tant cal acceptar, i això també és important, igual que dic una cosa dic l'altra, cal acceptar o correccions que ens poden ajudar a aprendre. Hem d'estar oberts a aquesta crítica, no

crítica, sinó simplement a aquestes comentaris o correccions. Quan es fa alguna cosa que potser no és... Tu potser dius, però jo ho feia abans a l'empresa privada, o ho

no és... Tu potser dius, però jo ho feia abans a l'empresa privada, o ho feia amb un altre departament o amb una altra administració i això estava a la mar de bé. Bueno, siguem una miqueta, siguem una miqueta, tinguem aquesta empatia, tinguem aquesta... aquesta mena oberta per acceptar aquests comentaris

tinguem aquesta... aquesta mena oberta per acceptar aquests comentaris o suggerències i per intentar adaptar-nos. I per tant, també aquesta predisposició a prendre i que també no és només que ho actuem de forma reactiva que ens hagi d'anar dient a mesura que fem, sinó que també, com he dit

abans, ningú ho sap tot quan s'incorpora al nou lloc de treball i per tant...

demanar ajut, en cap cas és un senyal d'inseguretat o que no saps, vull dir, en cap cas, que jo porto 36 anys i encara hi ha moltes coses que les he de preguntar, o sigui, que no tinguem aquesta inseguretat, que no pensem que és una inseguretat, sinó que això precisament crec que és una

mostra de responsabilitat. Per tant, si hem de preguntar, doncs escolta, endavant i preguntem i, bueno, després lògicament hem de veure l'entorn concret, etcètera, per poder tot això que estic dient per veure-ho a la pràctica. Però, repeteixo que l'únic objectiu de la sessió és donar unes pautes o unes idees generals. D'acord? Ara

formem part d'un projecte col·lectiu i institucional. Per tant,

l'administració funciona com un sistema col·lectiu, no com una suma de feines individuals. Aquesta, com a mínim, és la idea. D'acord? Per què? Perquè el resultat final

individuals. Aquesta, com a mínim, és la idea. D'acord? Per què? Perquè el resultat final de la nostra actuació per l'administrat depèn del funcionament de tot el conjunt. Una

persona per si sola, si hagués de gestionar una única persona tot un tràmit d'una subvenció, seria impossible, estem d'acord, o altres tasques. Per tant, a l'administració es funciona...

tasques. Per tant, a l'administració es funciona...

Generalitat de Catalunya, amb un sistema col·lectiu, no com un sistema de feines individuals. Les

decisions i tasques requereixen coordinació entre perfils, nivells i equip. Per

què? Perquè aquesta coordinació entre totes les persones que formem part d'aquell procediment, que a última hora és per donar el servei a la ciutadania, aquesta coordinació evita duplicitats, evita errors i evita retards, eh? evita,

o és més fàcil que eviti aquests errors, és més fàcil, si hi ha aquesta coordinació. Per tant, els funcionaris,

coordinació. Per tant, els funcionaris, funcionaris, funcionàries dels cossos i escales, de les diferents cossos i escales, es complementen. Jo aquesta idea, creieu-me que me la crec de veritat, perquè a vegades hi ha una miqueta aquesta segmentació o aquesta jerarquia, pot haver una certa jerarquia, evidentment on tu estàs hi ha un cap i és

el cap, perfecte, però cadascú aporta des de les seves funcions, des de les seves funcions cadascú fa una part imprescindible pel procés, pel procediment, que és el que al final dona el fruit per atendre la ciutadania. Per tant, cap tasca té sentit allà de ment, el treball en xarxes clau i la feina ben

feta depèn de la coordinació i la col·laboració, no només de l'esforç individual, perquè aquesta idea que aquesta coordinació millora la qualitat del servei. Una

miqueta a la dreta, una qüestió que lògicament és bastant òbvia. Aquest exemple de treball en equip, per exemple, una tramitació, com us deia, d'un ajut o d'una subvenció, intervenen en diferents perfils. Auxiliars, auxiliars administratius...

tècnics, juristes, informàtics, tècnics, econòmics, no? Doncs cada rol és clau, d'acord?

però només amb la comunicació i coordinació entre tots, el procediment funciona amb eficiència i garanties per al ciutadà. Per exemple, des dels auxiliars o els administratius hauran de fer la recepció, el registre, la comprovació de la documentació, etcètera, dintre de les tasques que toquin a cada cos o escala. Els tècnics faran una

valoració dels requisits i del contingut de la sol·licitud. Els juristes

revisaran la legalitat de tot el procés i de tota la documentació adjunta, els tècnics econòmics faran el control pressupostari, la viabilitat econòmica, etcètera, i els informàtics, que també, que en aquest cas no són funcionaris, ja sabeu que és personal laboral o subcontratats, fan tot el

que són responsables del manteniment de l'aplicació informàtica i tot el suport tècnic, que ja sabeu que moltes vegades també és molt important perquè... És

relativament fàcil que puguin haver incidències. Per tant, aquí tothom fa la seva part i tothom és important. Molt bé. A

l'administració, com dèiem, ningú fa la feina independent, ens ajudem, ens coordinem i ens complementem. Com dic jo, no hi ha feines petites, no hi ha cap feina petita, sinó... totes són feines necessàries i de veritat que jo, les persones que em coneixeu o que em coneixen segur que poden

donar fe, que per mi tothom és important, ho crec de veritat, ho dic perquè a vegades quan treballem, i ens ha passat a tots, de sentir-nos una miqueta poc valorats i tal, i és veritat, això pot passar, però hem de tenir la consciència tranquil·la que dintre les nostres funcions fem la feina ben feta, d'acord amb

el que són les nostres funcions, d'acord amb les instruccions que ens han pogut donar, etcètera. Això és prioritari. D'acord?

etcètera. Això és prioritari. D'acord?

Per tant, és important, en aquest sentit, és molt important, quan hi ha una bona col·laboració, el servei funciona millor, tots sortim guanyant, cada feina compta i té sentit, tothom és clau perquè l'administració pugui fer un servei públic, que repeteixo que jo crec que són idees que me les crec de 100%, que cada rol

contribueix d'una manera imprescindible, que finalment es doni el servei públic, però aquí és molt important és molt important, també, si aquí ja no és responsabilitat nostra dels funcionaris públics, potser això quedaria fora de la unitat d'avui, però sí que crec que és important comentar com està organitzada cada unitat, d'acord? I que el

procediment d'actuació dintre d'aquella unitat amb la qual tu formes part en les teves funcions, que sigui clar, un procediment clar, transparent, que estigueu ben informats i informades de com s'han de fer les coses, això és important. que a vegades tampoc passa i no tenim la culpa els funcionaris de carrera. Per tant, si ens passa

això, hem de treballar, o aquest seria l'objectiu, després potser quan veiem que no ens fan cas ho deixem, però és important treballar precisament. millorar aquests

processos i que realment, doncs, tocar la porta on toqui perquè tot allò estigui ben estipulat i que hi hagi unes instruccions clares de com s'ha de fer la feina. D'acord? Molt bé. Bé,

quines serien les actituds claus per a la integració professional? Bé, aquestes són entre d'altres, perquè lògicament jo... la meva

experiència i amb la matèria que treballo de funció pública, crec que són les més, les que poden ser actituds principals, però lògicament hi ha moltes que segur que us ajuden. Escoltar amb interès, aprendre el funcionament de la nostra feina i generar

ajuden. Escoltar amb interès, aprendre el funcionament de la nostra feina i generar confiança en els nostres superiors, sobretot quan parlo d'escoltar, escolta activa, és a dir, fer saber l'altra persona que has après o has escoltat el missatge que t'han donat, aquesta escolta activa per aprendre. Està disponible per la resta d'empleats públics i

superiors jeràrquics, que això no vol dir que hagis d'estar sempre que et cridin deixant-ho tot per anar, no fa referència a això, sinó, ho dic en aquest sentit, de tenir aquesta actitud col·laborativa, per suposat, tenir iniciativa, el que us deia abans, si veiem que el procediment no està prou regulat, que es poden fer millores, doncs, escolta, fem les propostes de millora que considerem oralment o,

si és necessari, inclús per escrit, perquè jo crec que això demostra aquesta implicació i interès pel servei. Col·laboració transversal amb altres equips i persones, perquè això, com us he dit abans, millora el resultat i facilita la visió global de tot el procés. D'acord? aquestes ganes d'aprendre i millorar, perquè

l'administració també va canviar moltes vegades, canvien les persones, canvien els procediments, pot canviar la normativa, que això també és una mica amb l'aprenentatge que veurem ara, però per tant, adaptar-se a aquest canvi que fa l'administració és una responsabilitat també, que està lligat al punt següent, aquest aprenentatge constant, que servirà per

adaptar-nos als canvis, tant a nivell de procediment com a nivell de normativa, com a creixement personal, jo crec que aquest aprenentatge constant, teniu eines com cursos de l'escola d'administració pública o que ofereixi el departament, inclús fora, també podeu fer formació, ja sigui reglada, perquè també podeu, per

exemple, una vegada esteu a l'administració, aprofitar el temps, estudiar altres, una carrera, per exemple, un grau universitari per intentar després millorar, això ja és una qüestió voluntària, perquè tot això, lògicament, com a creixement i desenvolupament professional, és molt important. I, per últim, assumir responsabilitats en el sentit de, simplement, ser

conscients de les decisions que anem prenent. Per últim, per deixar-ho aquí una miqueta, encara que encara quedaria un petit exemple, el que he volgut transmetre d'alguna manera, que tot el que heu après per accedir com a funcionaris de carrera, tot aquest aprenentatge que heu tingut, tot aquest esforç que heu fet és molt important, sens dubte,

i us donarà una base de coneixement segur superimportant, d'acord? Però l'actitud i el compromís és el que marcarà el futur dintre de la Generalitat. Aquest futur, evidentment, i repeteixo, també depenirà molt de l'àmbit amb el que estem, el cos o escala, és més gran, és més metit, hi ha més llocs de treball, hi ha més llocs de treball, hi ha més llocs singulars, hi ha més llocs de comandament,

tot això, evidentment, marca una miqueta el nostre futur. Però...

Repeteixo que aquest coneixement és la base, però que l'actitud és el que ens marcarà el futur. I, per últim, uns exemples. Qualquer parecido con la realidad es mera

el futur. I, per últim, uns exemples. Qualquer parecido con la realidad es mera coincidència, però creieu-me que són exemples reals. Persones que han començat, han accedit al cos auxiliar per titulació o perquè han pensat que potser és menys temari i vull començar,

per exemple... auxiliar o subalter. En aquest cas, la Mònica va començar d'auxiliar i

per exemple... auxiliar o subalter. En aquest cas, la Mònica va començar d'auxiliar i després d'un esforç s'ha anat formant i finalment, després d'uns anys i que va fer una promoció interna al cos administratiu, doncs actualment és funcionant en carrera del cos superior, o el Guillem, que és un exemple

també d'haver començat des de su Valter i anar pujant per tots els cossos i escala fins a arribar al cos superior. Tot això és possible. Sembla mentida, però els anys passen molt ràpid i si ens proposem objectius els aconseguim. Jo crec que sí.

O la Laura, que recordo perfectament preparar el seu procés amb moltes dificultats, al cos superior, i actualment està en un lloc de cos superior descobertat, molta responsabilitat, d'acord? I, per tant, tot aquest esforç i anem a dir una miqueta

responsabilitat, d'acord? I, per tant, tot aquest esforç i anem a dir una miqueta penúries per arribar a superar el procés selectiu, perquè va ser costós però ho va superar, doncs, finalment, s'ha aconseguit d'objectiu. És una miqueta el que m'agradaria, i ja ho deixem aquí, el que m'agradaria que quedés una miqueta d'aquesta sessió. que hem

après molta matèria, però que la nostra actitud i tot el que fem i tota aquesta manera d'actuar jo crec que anirà en benefici del que anirem fent o del que farem en el futur. Res més, fins aquí la meva intervenció. Moltíssimes gràcies per aguantar una miqueta el xaparrón i espero que hagi sigut

meva intervenció. Moltíssimes gràcies per aguantar una miqueta el xaparrón i espero que hagi sigut de profit i que us pugui servir per tot el temps que esteu a l'administració i estic a la vostra disposició pel que necessiteu. Moltíssimes gràcies per la vostra atenció.